a xesco boix, amb ulls d’infant (d’una alumna)
Aquesta poesia està feta per una nena amb retalls de cançons que en Xesco els havia ensenyat, i es va llegir a l’acte de comiat celebrat a la Ciutadella, poc després de la seva mort. Dimecres passat, la Teresa Giné, directora de l’escola Gitanjali quan en Xesco hi treballava de mestre de música, la va llegir en el marc de la taula rodona Xesco, un vell amic.
També va llegir unes paraules actuals de la mateixa nena i de dues alumnes més, que 25 anys després deixen constància de la forta petjada que en Xesco va imprimir en les seves vides. (ho podeu llegir aquí)
A la Ciutadella, l’any 1984, la va llegir la pròpia autora, la Montserrat Costa, alumna de l’escola Gitanjali de Badalona, que l’havia tingut de mestre de música durant dos cursos, entre els 8 i els 10 anys.
(La fotografia pertany a un muntatge de retalls, efímer, penjat a l’Espai Betúlia dimecres 16, obra de Joan Giralt. Recull de fotografies, frases, títols de contes i cançons…) (Continua per accedir al poema)
Deies que no havies estat mai a Quebec
On feia tant fred
Però havies estat entre nosaltres.
Cantaves per les viles i les escoles, Ara va de bo,
I coneixies un gripau blau, babau,
Que es creia ric i tan bonic,
Que no volia cap amic,
Tot el contrari que tu, Xesco recordat
Que ballaves i ballàvem
Amb el peu, peu, peu…
Amb la mà, mà, mà…
Amb el dit, dit, dit…,
Però vas marxar quan el sol es ponia,
Quan les branques es perfilaven a l’horitzó,
I l’estiu començava…
El teu misstge el vas fer volar,
Vas treballar fort i valent,
I no has pogut recollir el fruit del treball…
Milers d’infants, i no tan infants,
Tindran sempre a la memòria l'”Avi Yoyo”
Intentaran trobar la Flor Romanial
I estimaran les coses senzilles, sensibles…
Xesco, el teu record no ens deixa ni se’n va
Xesco, esperan’ns a port, no et podem oblidar.
A la proa del nostre vaixell sols hi queda el record,
Tu, Xesco, hi ets en ell…
Hey, ho! Adéu-siau
Bonnie Laddie, Hyland Laddie,
Hey ho! Adéu-siau
Adéu Xesco estimat.
Montserrat Costa, 1984