miozz mirades

Divendres les notícies em van portar a primera línia de pensament els detalls d’una imatge d’arxiu d’aquelles que els records guarden latents en la memòria. Fa vint anys, dins les dependències del Govern Militar, amb el meu fill penjat al pit i l’emoció a frec de pell, vaig veure, entre uniformes, una imatge que em va revoltar:   (continua)

jo entrava al despatx on havia de fer els tràmits per autoinculpar-me  del llavors delicte d’insubmissió “comès” per un xicot del MiliKK de Llefià (Badalona), i dins aquell entorn fosc sobresortia, per damunt de les rengleres de cascs blancs armats, i com si en fos un més, la imatge d’un gran colom blanc sobre fons blau intens, envoltat de soldats. Segons les paraules impreses al pòster, els soldats eren “portadors de la pau al món”.
Aquest esforç demagògic i manipulador per fer creïble la funció de l’exèrcit i aquesta manera de prostituir la paraula PAU em segueixen revoltant tan si prové dels partits progressistes com dels més feixistes. Encara que quan convingui s’apuntin a manifestacions per la pau i la llibertat i fins i tot s’arribin a mobilitzar contra una guerra concreta, tots parteixen del mateix paràmetre, i no és, ni de bon tros, un paràmetre que qüestioni el militarisme.
El meu fill, que fa vint anys era un nadó, ja no ha estat obligat a servir a l’exèrcit, a diferència dels joves de llavors, Però els pressupostos destinats a la despesa militar no baixen les bases per a una altra manera de resoldre els conflictes no pugen, i la màxima “caminem cap a un futur sense exèrcits” ha desaparegut de l’univers dels partits suposadament progressistes.
Només cal mirar de tan en tant el semàfor o el baròmetre de la pau  per constatar que la famosa frase de l’Einstein Perquè la civilització sobrevisqui, la humanitat necessita una nova forma de pensar  necessita alguna cosa més que paraules per fer-se realitat. El Centre per la Pau que s’obrirà al Museu de Montjuïc en podria ser un gest en la línia, però no cal dir que l’aliança que -segons escolto als mitjans- s’ha produit entre els grups municipals del PSC i el PP per forçar la presència del ministeri de Defensa espanyol a l’organisme gestor del castell no deixen cap escletxa  a l’esperança. El consorci del nou Centre Internacional per la Pau estarà presidit per l’alcalde de Barcelona, Sr. Jordi Hereu, i la ministra de Defensa, Carme Chacón, en serà la vicepresidenta  primera.
Una nova versió del pòster present a la meva memòria: quin fàstic!