Fa uns mesos vaig secriure “La Xarxa té un paper!” on, entre altres coses deia:
(…) Però,
si el problema ve del traspàs de clientela del paper a la xarxa, com
pot ser que els seguim enviant cap a Internet, i no pensem en atraure
la clientela que està navegant cap al paper??
Em sembla que paper i Internet poden conviure, com a mínim, un bon
temps. El requisit generacional i la lenta adaptació de la població als
nous dispositius TIC i a les tarifes planes de baix cost i alt
rendiment, podrien ajudar a permetre aquesta convivència, encara que
fos temporal.
Si
la clientela tendeix a deixar el paper i anar-se’n a la Xarxa, una
opció seria fidelitzar i crear expectativa des de la xarxa cap al
paper. Com? Cal escoltar i entrar a formar part de la (les)
conversa(es) que hi ha a la xarxa, cal escoltar i ser conseqüent.
Escoltar, contestar, fer-ho amb modèstia i sinceritat, pot aportar
fidelitat i credibilitat.
A
més, per decantar la clientela digital al paper, es pot iniciar la
conversa, explicar què s’està preparant per l’edició de demà, crear
expectativa, escoltar les opinions, ampliar la informació amb aquestes
i deixar-ne constància,… Un simple bloc –o altres formes- on la
redacció expliqués el dia a dia de la seva feina, on es permetés
conversar en temps real, on s’expliqués què podran trobar demà els
lectors que comprin el paper, podria crear una traspàs de clientela de
la xarxa al paper.
La xarxa té un paper!“
I, ara, fullejant (sic!) per Internet el diari http://www.post-gazette.com/ veig que acaba una notícia amb aquesta nota a peu de pàgina: More details in tomorrow’s Pittsburgh Post-Gazette. Això no deixa de ser un cas pràctic del què deia en aquell escrit. Potser que en prenguem nota, no?
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!