Entro en una botiga de roba d’home del carrer Gran. A aquesta hora del matí –encara no són les onze-, l’establiment respira pau. Només hi ha una clienta, capficada examinant l’estesa de corbates que un dependent li ha col•locat al davant.
Jo vaig de cara a uns pantalons. En trio un parell, demano si me’ls puc emprovar i un senyor que hi ha darrere el taulell em diu que m’esperi un moment, que l’emprovador està ocupat.
M’espero. Passa un minut, dos, tres… A la senyora de les corbates se la veu més relaxada: ara ja només es debat entre dues candidates. En canvi a l’emprovador, la cosa no avança; sembla que va per llarg.
Passen tres o quatre minuts més. Entra una altra senyora, que busca una camisa de vestir. Normalment en aquesta botiga tot són homes, però avui és dia de comprar regals. A fora, de mica en mica el carrer es va animant.
Finalment s’obre la cortina de l’emprovador i apareix… un rei negre imponent, alt com un sant Pau, amb turbant, gel•laba i tota la pedreria. El rei travessa la botiga, majestuós però amb passos àgils, saluda amb el cap el senyor del taulell i surt al carrer per anar a ocupar el tron que hi ha a la plaça Trilla, on ara m’adono que una cua de mainada ja fa estona que l’espera.
El senyor del taulell es disculpa per haver-me fet esperar i m’explica que potser fa cinquanta anys que el rei es vesteix a la seva botiga.
Quan entro l’emprovador, hi trobo la resta d’una aroma que no identifico. Potser mirra.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!