Las al jaç

El blog de Marcel Campà

3 de març de 2012
Pèl i ploma
0 comentaris

Mimesis

Al suplement cultural de la Vanguardia d’aquesta setmana, Albert Corbeto repassa la història de la tipografia i explica que els tipus gòtics que es van fer servir en els primers impresos al segle XV imitaven fidelment la lletra de la Bíblia i dels missals manuscrits alemanys de l’època, perquè aquesta era la tipografia a què estaven habituats els lectors.

Això m’ha fet recordar una explicació que vaig llegir fa temps sobre l’origen de l’anomenada èntasi -o sigui la forma lleugerament convexa, més gruixuda al mig que als extrems- de les columnes dels temples dòrics. Segons l’explicació tradicional, aquesta forma de cigar es feia per a compensar un efecte òptic invers: sense l’èntasi, el fust de la columna, encastat entre l’estilòbata i l’arquitrau, feia l’efecte que s’aprimava a la part central. Però els entesos diuen que aquesta explicació només val a partir del segle V a C, perquè abans no hi havia els coneixements físics necessaris per a detectar un efecte òptic com aquest.

I aquí arriba el que l’origen de la tipografia impresa em va fer recordar: en els temples anteriors al segle V a C (per exemple, la basílica de Paestum), l’èntasi de les columnes podria provenir del fet que els constructors volguessin imitar l’embotiment que, com a conseqüència del pes que suportaven, devien presentar els troncs d’arbre que feien de columna en els temples més antics.

O sigui que, quan es van començar a fer columnes de pedra, es va imitar una característica de les columnes de fusta que, tot i que tenia l’origen en raons estructurals (el pes feia obrir les fibres de la fusta), s’havia incorporat al canon de bellesa.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!