Dimarts vam enterrar la Nicole. Finalment ha calgut arrencar l’arbre que cobria la tomba de Fenosa, malgrat que ella havia deixat instruccions precises de no tocar-lo. Les arrels impedien d’aixecar la llosa de la tomba i, per tant, no era possible enterrar-hi la Nicole sense tocar l’arbre.
Fa anys, em va ensenyar aquest famós arbre, que s’assemblava a una magnòlia. Crec recordar que em va dir que havia sorgit d’una planta que ella mateixa havia col·locat a la tomba quan van enterrar l’Apel·les. La primavera següent, en una de les seves passejades pel cementiri de Montparnasse, la Nicole es va adonar que la planta s’havia convertit en un arbre dret i esvelt, i això la va emocionar. Al cap d’un any, l’arbre va fer una primera flor, només una, d’un color blanc intens. Quan la va veure, la Nicole va exclamar: “és l’Apel·les!”. Des de llavors, un o dos cops l’any anava a abocar-hi un sac de terra.
D’aquí un parell d’anys, per primavera, potser en sortirà una flor rossa, blava, elegant.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!