Ahir que es va presentar el projecte de nou pavelló poliesportiu que ha de jubilar el Palau Blaugrana, vaig recordar el dia que es va inaugurar el Palau, una instal•lació que en aquell moment va ser molt ben valorada, amb l’esplèndida cúpula, l’elegant pista de gel annexa, etc.
La inauguració va ser l’any 1971 i la va presidir un factòtum del Movimiento. Jo hi era, però tinc un record més viu de l’acte inaugural de la pista de gel, que es va fer unes setmanes més tard sota la presidència del príncep hereu de Franco, o sigui l’actual rei jubilat. El discurs principal de l’acte el va fer el president del club, Agustí Montal. Almenys una part d’aquest discurs va ser en castellà, llengua que Montal va declamar amb un accent català inqüestionable.
Al final del seu parlament, Montal, assenyalant les modernes instal•lacions que aquell dia s’estrenaven -excel·lents: feien goig de veure- va dir aproximadament, si la memòria no em falla: “Agradezco el esfuerzo de los socios, los trabajadores, las empresas constructoras, los patrocinadores y las instituciones que han contribuido a este proyecto. Sin ellos, jamás habríamos conseguido realizar esta gran tasca”.
Aquesta última paraula va crear algun desconcert. El Borbó va dubtar un moment, mirant de reüll a dreta i esquerra. Però només va ser un moment; de seguida es va afegir a l’aplaudiment general que ja esclatava.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!