La Marina i en Benet es passen la vida rere el taulell de la seva merceria, i aquest any, com que el fill no hi és, han decidit celebrar les festes fora de casa. Ja fa mesos que van contractar un petit creuer pel Mediterrani, molt bé de preu i que han pogut pagar a terminis. La vigília de Nadal, mentre naveguen cap a Malta, la Marina i en Benet parlen per internet amb el noi, que ha anat a buscar feina a l’altre cap de món. A l’hora de sopar, el gran menjador del vaixell fa goig: avets guarnits, llums de coloraines, vestits de gala, velles cançons nadalenques…
L’embarcació on viatja la Kisi és d’un altre món: aquí és fosc, fa fred i regna un silenci espès. Quan la noia es va apuntar en aquest viatge, no es podia imaginar que l’hauria de fer en la situació en què es troba. Fa hores que les punxades s’han anat aguditzant, i ara ja són insuportables. Arraulida enmig d’una multitud apinyada, es mossega els llavis fins a fer-se sang, aplega tota l’energia que li queda i es disposa a fer l’esforç final. Esbufega, els cabells suats, llàgrimes als ulls, fins que nota que algú li posa el nen sobre la panxa. Quan alça el cap per mirar-se’l, li sembla veure una resplendor a l’horitzó. Si tanca els ulls, fins diria que sent una música llunyana.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!