Las al jaç

Llegeixo al diari que la Unió d’Associacions Xineses de Catalunya i la Pimec han arribat a un acord pel qual, per primera vegada, empresaris xinesos s’incorporen a una patronal del país. La notícia explica que, el dia que es va firmar l’acord d’incorporació, la sala d’actes de Pimec tenia un aspecte insòlit, plena fins dalt d’empresaris xinesos que havien volgut assistir-hi.

Fa un temps, vaig ocupar un càrrec d’algun relleu a la Generalitat. Un dia, la meva secretària em va dir que la Unió d’Associacions Xineses em demanava una entrevista. Vaig dir-li que els donés hora i l’endemà em va informar que la reunió havia quedat concertada i ja era anotada a l’agenda. Arribat el dia, jo era al despatx repassant uns pressupostos quan la secretària va entrar molt esverada:

–Sr. Campà, aquí fora hi ha 28 xinesos.

Segons em va manifestar després el Sr. Lam, representant de la Unió, els feia tanta il·lusió que se’ls rebés al Palau de la Generalitat que havien vingut la junta en pes, i molts anaven acompanyats d’algun familiar. Ens vam encabir com vam poder en una sala de reunions i vaig escoltar el que m’havien de dir. El primer que em van explicar és que les empreses de la Unió facturen –si ho recordo bé- 60 milions d’euros l’any, i paguen els seus impostos. Vaig entendre que volien remarcar la seva condició de contribuents, per tal que l’Administració els veiés com a persones amb drets. De les qüestions que em van plantejar, una de les que els preocupaven més era l’examen de conduir. Em van explicar que els immigrants xinesos de primera generació són incapaços d’entendre l’examen teòric en català o en castellà, i per això la majoria d’ells no pot tenir cotxe. Demanaven poder tenir els exàmens en xinès.

De fet, durant la reunió, ells van parlar bàsicament en xinès i jo en català. Una filla del president de la Unió, que estudiava a la universitat i parlava bé el català, feia d’intèrpret.

Vaig pensar que retraiem a la comunitat xinesa el seu aïllament, però que cal admetre que, en la primera generació, la llengua és un obstacle important. Si mai ningú em plantegés que he de fer en xinès un examen sobre “calzadas”, “arcenes”, “intersecciones” i “estacionamientos”, me n’aniria a l’acte a comprar una bicicleta.

 En sortir de la reunió, van voler tant si com no fer-se una fotografia de grup amb mi.

Segur que tenen defectes, però la veritat és que jo en aquells mesos vaig rebre  molta gent, i poca es va mostrar tan humana com els 28 xinesos.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!