Las al jaç

Cruyff es mereix el reconeixement del barcelonisme però jo no posaria el seu nom al camp del Barça.

Actualment, a la lliga de futbol espanyola, dels vint estadis de la primera divisió només cinc tenen el nom d’una persona: tres dels quatre estadis de Madrid (Santiago Bernabeu, Vicente Calderón i Alfonso Pérez) i els dos de Sevilla (Ramón Sánchez Pizjuán i Benito Villamarín). El quart estadi de Madrid, el del Rayo Vallecano, fins fa poc es deia Teresa Rivero però em sembla que ara es torna a dir Vallecas.

Tradicionalment, al nord de Madrid i València els estadis de futbol no han tingut nom de persona: San Mamés, Anoeta (Atotxa), Riazor, Balaídos, el Molinón, el Sardinero, la Romareda, el Madrigal, etc. Al sud d’aquella línia hi ha més estadis amb nom de persona: José Rico Pérez (Hèrcules d’Alacant), Manuel Martínez Valero (Elx), José Zorrilla (Valladolid), Ramón de Carranza (Cádiz), etc. Durant anys, l’estadi del València es va dir Lluís Casanova però després, amb bon criteri, s’ha recuperat el nom tradicional de Mestalla.

Jo sóc partidari de no posar noms de persona. Quan van fer el camp nou del Barça, el nom de l’estadi es va decidir en una votació dels socis, que van triar un nom difícil de superar: Estadi del Futbol Club Barcelona. Si això sembla massa prosaic, la millor referència per a posar nom a un camp de futbol (i a aeroports, centres culturals, etc.) és la geogràfica: estadi de les Corts, de Sarrià, de Montjuïc, de la Creu Alta, de Montilivi… i aeroport del Prat.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!