Sóc un admirador de Quim Monzó. És un dels meus models literaris, tinc una foto d’ell a la prestatgeria, i en aquest bloc n’he fet algun panegíric (aquí, per exemple).
Ara fa un any vaig escriure (aquí) que, des que la Vanguardia s’editava també en català, em feia l’efecte que Monzó continuava ecrivint l’article en castellà; que l’article en català era una traducció.
Ahir, en un tuit, Xavier Carrasco es lamentava que l’article de Monzó fos una traducció, i Monzó li va contestar -potser una mica picat- preguntant-li si es referia “a la traducció al castellà de l’article”, o sigui donant per fet que la versió catalana és l’original, però sense dir-ho obertament.
Jo preferiria que Monzó escrivís l’article en català, perquè així la versió que en llegeixo seria l’original. Però si, per la raó que sigui, ha optat per continuar fent l’article en castellà, no tindria res a dir-hi. Que escrigui com vulgui, només faltaria!
La de LP i la de LV española. Havíeu oblidat, sr. Campà, l’adjectiu del rotatiu barceloní.
Cordialment.