Las al jaç
El blog de Marcel Campà
Una amiga ve a dinar a casa amb el seu nen de cinc anys. Quan arriben, proposo al nen que cantem una cançó al pessebre de l’entrada, a veure què passa. Fem un tros de fum fum fum i… apareix una bossa de sugus de darrera la cova! Un èxit.
Havent dinat, tot prenent el cafè, ens sembla sentir un murmuri. Callem. És el nano, que canta a l’entrada.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!