HAN DONAT SOLTA ALS ASSASSINS
Han donat solta als assassins.
Anit el meu, guarnit amb la capa
de seda gris obscura,
em perseguia cantant-me les absoltes
vorejant el mur de les frases misterioses,
que no ha escrit mai ningú,
extretes del llibre inexistent.
Disposat a morir,
endevinava el somriure satànic
al seu rostre atroç.
Incapaç de girar-me per por
de veure sa pàl·lida faç monstruosa
i morir de l’esglai,
vaig decidir que,
quan em botara al bescoll per apunyalar-me,
li agafaria els testicles, li’ls rodaria
i li’ls arrancaria amb l’últim alè.
Em va llegir el pensament i,
oh prudentíssim, oh fantasmal,
varià el seu rumb erràtic.
Sospirant per sota el nas
va enfilar un altre carrer,
dret a llei, atzucac,
on esventrà la boira, densíssima,
mentre entonava sarcàsticament les al·leluies.
Prepareu el paraigua.
Avui, tètrica nit criminal,
és al despatx de casa ballant claqué
sobre el teclat de la carraca d’escriure,
que ha abduït
i
transvestit en elèctrica.
En l’amor i en la guerra Gran Manifasser,
car dir-ne Virtuós fóra fer-ne un gra massa,
de segur que ha escrit en clau la meua mort
i serà debades que m’esfreixure
per evitar-ho.
Paralitzat de cames, repte pel sòl
fins a la porta de la morgue
i la tanque amb pany i clau.
L’himne testamentari fineix de sobte.
Si només pretenia escollar-me
ho ha aconseguit amb escreix.
Rabent com el llamp
em llance de cap per la finestra,
fatalment desterrat
d’aquest País de Rèptils i Drogats.
LUXES
De tots és sabut que jo, fill de casa bé, em puc permetre certs luxes, com per exemple disposar dels serveis en exclusiva d’un assassí particular, vertader professional del crim que okupa un vaixell pirata en la riba esquerra del riu. Tal vegada no en sou tants, però, els qui sabeu que, sense consultar-m’ho ni res, s’ha buscat un ajudant il·legal: Llop de Lluna, àlias Cucala, crestador de marranxons i sord-mut de naixement, dotat pel dimoni de la facultat de parlar sota l’aigua com les granotes. Amagueu-vos les carteres!
L’altra vesprada tornava de la remunta amb Orellut Ruc, quan els vaig descobrir. Guaitaven el pal major de la nau víking del nouvingut criminal, que amb un nassot postís i el tos tocant-li l’esquena, es balancejava erecte avant i arrere talment vara de roure estacada en terra. Feien tanta feredat que el pobre matxo caigué de cul.
Jo, en canvi, no m’espante per res i plante cara a la vida, penetre la boira i la prenye, córrec sobre les onades perseguint taurons, solque el cel i escapce les barbes als núvols…
En acabant, ai!, finirà el somni, em despertaré i tot seran plors i gemecs de nadó.
ADVERSITAT
Aquest vespre, en acabant de sopar, m’he raspallat la dentadura postissa i m’he perfumat amb Nenuco número 5. Net i polit, he entrat al dormitori per vestir-me i poder eixir a castigar quan he sorprès el roí de la pel·lícula forçant Wendy, a qui prèviament havia endogalat i emmordassat perquè no poguera resistir-se-li ni cridar-me perquè l’auxiliara.
L’ultratjador de nines, en ser descobert, s’ha vist mort. O més aviat m’hi ha vist a mi, compte fet que ha deixat anar la xiqueta, s’ha posat dret dalt del llit i m’ha assenyalat amb la punta de la fava! Hipnotitzat no m’he quedat, però fortament emmoixonat sí. I amb motiu.
Immediatament, àgil com un linx, ha agafat el punyal de muntanya que guarde sempre sota el coixí i ha intentat travessar-me el cor. Com no podia ser d’una altra manera venint de qui venia, la trajectòria criminal era el·líptica i de dalt cap avall, la marca dels assassins. Jo, trencat pel dolor moral, però amb el cabet en la feina, li vaig desviar el braç amb un Seiken Jodan Uke, tècnica que consisteix a desbaratar l’acció de l’atacant tot desplaçant l’avantbraç dret des del maluc esquerre fins a l’altura del cap. Ho vaig aconseguir i tot seguit li vaig sucar un efusiu Suto Gamen Uchi, o colp circular al coll amb la mà de cantell. A l’acte el vaig rematar amb un Kin Geri –en romanç, puntelló als collons- tan esgarrifós que hauria bastat per acabar amb la vida del mortal més ardit, però al meu menyspreable enemic només li va fer cosconelles.
Rient pertorbadorament, pegà a fugir i es tirà de cap per la finestra.
Quan he deslligat i desemmordassat el meu amor, hauríeu d’haver vist quin rostre tan desfigurat i l’acalorada que tenia, pobra criatura! I tant de bo que s’hagueren acabat ací les meues adversitats… Perquè, així de començar a aconsolar-la amorosament, he advertit el greu terrabastall que ha ocasionat aquest fill de sogra. El seu príap equí li ha esqueixat tan desmesuradament la flor virginal que fins i tot el cap m’hi cap!
Oh i més: el pederasta, mentre fornicava amb el meu amor sintètic, s’ha entretingut a foradar-me els condons amb l’agulla rovellada, de cabota negra i redona, que utilitza de furgadents.
El pitjor del cas és que jo, atabalat en extrem a causa de la violació i del mal de peu, no el vaig bufar abans de començar a manxar-li. Aquesta precaució la prenc des que tinc ús de raó –ahir o abans d’ahir-, ja que de llavar-los tantes vegades en l’automàtica, i fins i tot de recautxutar-los amb cel·lo, pot succeir que filtren. Siga com siga, el que està clar és que el d’avui –Clavileño, de nom de fonts- estava més foradat que un dònuts i ara és molt probable que Wendy estiga embarassada, ja que estava a mig cicle ovulatori.
Ah, deessa Fertilàndia, passa de llarg i no t’atures en aquesta santa casa, perquè amb la nova vida que portes al sarró m’abocaràs al clot!
Això sense comptar que el pare no siga l’assassí, cosa que no crec atès el seu caràcter vampiresc, que li fa tenir uns gens diferents als dels humans. Aquesta paternitat contranatural, la del criminal vull dir, sí que em seria mortal de necessitat!
Mira, assassí, sicari depravat, sangonera vil: en aquesta vida m’has fet porcades de totes les mides i colors, i jo, sempre, en apercebre’m del teu tan grandiós com sincer penediment, he sentit una pena immensa i he acabat perdonant-te. Però aquesta vegada sí que no. Totes les coses tenen el seu límit i tu, t’ho dic sincerament, l’has passat de molt mala manera. Així doncs, és just i necessari que pagues els plats trencats: per la mare que em va parir, jure que t’he d’assassinar!
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!