Bon amic Ramon: Avui estic filosòfic i et voldria demanar una opinió:
El meu millor amic es un personatge que viu en un poble d’uns 2000 habitants i l’interessa molt la política, però pels motius que siguin, no s’hi ha implicat mai directament. I ves per on, un bon amic i parent,li demana que vagi a la llista el.lectoral pels eleccions municipals d’enguany fent costat a un partit del que sempre ha sigut i es ( no sé si serà) simpatitzant. Afí a les idees republicanes i sobre tot, nacionalistes. Pot ser no saps de qui parlo, però si t’hi fixes, no es difícil.
Bé, tornant a lo nostre, l’amic respon a la proposta:
No ho he fet mai, però per ser tu i per ajudar, endavant, però amb una condició inexcusable: vull anar de número 11, es a dir, últim de la llista.
Resposta: Gràcies. Encaixada de mans i tot-hom content.
Pocs dies després surten les llistes electorals i el meu amic no surt ni de número 11 ni de cap número. Va de suplent. A ell, com pots comprendre se l´hi en fot, però el trobo una mica dolgut per la falta de paraula de qui es va comprometre amb ell, perquè sabent-ho, el mínim exigible era dir-ho i segur que es retira i no passa res. I si no ho sabia es que al seu partit van una mica despistats.
Ara, després d’aquesta petitíssima anècdota, et voldria fer dues preguntes:
1. Tu creus que la seriositat d’aquest partit ve de la seriositat dels seus militants o la seriositat dels seus militants es la que conforma el partit?? (I no vull posar exemples).
2. Si algú faltés a la seva paraula en un tema que tampoc té massa importància, que faries?
Per donar-te una pista, et diré el que m´ha dit que farà el meu amic:
– Quim, mira que es ben trist, però no podré votar a la meva pròpia candidatura.
Lamentable, Ramon, molt lamentable.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!