Benvolgut Ramon,
L’altra dia em vas renyar per no haver escrit al bloc i et vaig dir que s’havia espatllat l’ordinador. Era veritat a mitges. L’autèntic motiu era que estava trasbalsat i neguitós. Jo sé que tu ho entendràs, perquè no m’estranyaria gens que a tu et passes el mateix.
Havíem tingut un altra infanta i jo no podia viure sense saber quan havia pesat, com li posaríem, a qui s’assemblava: als Borbons (pobreta) o als estimats i mantinguts grecs?
Tu creus que amb aquest neguit podia pensar en ruqueries com ara el meu poble, els meus amics o la meva família?. Dons no. Lo primer es lo primer. I si no en tens prou amb aquestes explicacions, t’afegiré una cosa definitiva per patir de veritat: han guardat el cordó umbilical de la nostra estimada Princesa a dos llocs diferents. No en un que es pot perdre o fer malbé. No, a dos i em sembla que un tros als Estats Units i un altre a Espanya. I això es una gran putada. Tu i jo no ho veurem, però d’aquí molts anys, i passi el que passi, els nostres descendents encara podrien tenir infantets i infantetes per la via de la ciència . (jesús Deu meu).
Sort que a nosaltres no ens afecta,, però per si un cas, aquest cordonet jo l’hagués fotut al caldo.
Joaquim Sostres (la Puta)
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!