Avui és el sant de la meva dona, la Meritxell, i per celebrar-ho em anat a sopar tots dos junts i sols. Tenim tres fills, dos nenes i un nen, i és molt difícil trobar un moment de tranqui-litat i intimitat en aquestes circumstancies. La vida de parella quan hi ha nens pel mig es deteriora molt, pràcticament desapareix i costa acostumar-se a ser un segon plat. Les discussions familiars son el pa de cada dia, mai som prou bons com a pares i menys com a companys. És difícil per a un home assumir aquest rol i sovint apareixen els dubtes de si has escollit el millor camí, de si estàs preparat per tanta responsabilitat. No us puc pas negar que existeixen moments en que ho engegaries tot, en que diries prou fins aquí hem arribat, moments de crits i discussions que et fan sentir un miserable que no serveix per tirar endavant una família. Moments de desesper, de frustració, moments en que desitjaries no haver fet mai el pas. Però, la vida ens dóna sempre oportunitats que hem de saber aprofitar i disfrutar. Sovint les coses es veuen d’una altra manera i t’adones que has fet el millor que podies fer, has escollit la dona ideal i tens amb ella uns fills que no et mereixes. Sovint tornes a sentir el que havies sentit fa molt temps i descobreixes que aquella dona de la que et vas enamorar encara és al teu costat, i et sents afortunat! Sovint assumeixes que el que tens és el que has triat i que ho has d’aprofitar al màxim, que la vida són quatre dies, difícils de viure, plens de dubtes, però que tenen un sentit si els hi saps buscar i trobar. Avui sóc conscient que he escollit el bon camí, que sóc afortunat de tenir una dona com la Meritxell i uns fills com els que tinc, i que si no sé aprofitar-ho és que no em mereixo el seu amor, perquè ser agraït amb el que t’ha donat la vida és ser conscient que pot haver-hi coses millor, però que el que t’ha tocat viure a tu és molt millor del que haguessis pogut pensar mai.
Felicitats Meritxell en el dia del teu Sant!
Ramon
.c
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Felicitats a tots dos! A ella pel sant i a tu per expressar tant bé uns bonics sentiments… 🙂