Abans que contestis la meva petita reflexió del altre dia, et vull dir un parell de coses:
El món esta format per bons i dolents i, si ens posem molt seriosos, per més ò menys bons i més ò menys dolents. Jo sóc dels primers, es a dir, dels bons, bons i molt bons, i tu , pel teu mal cap, vas passar al grup dels dolentets, però no et preocupis que ho arreglarem.
Et diré que jo pertany a un club molt exclusiu del qual som socis fundadors el Bon Jesús, Ghandi, La Mare Teresa de Calcuta i jo mateix.
Una dels nostres máximes es el perdó. Passi el que passi. Sense rancúnies. Sense mirar enrere. Res. I ens preguntem:
Que hi ha més bonic que portar als descarrilats pel bon camí?
Que seria d’aquest mon si no hi hagués qui marca el camí dret?
Que seria de tu mateix si no tinguessis el meu hombro per repenjar-te escoltant savis consells?
Ramon, jo sempre i sóc. Estàs perdonat i res et será tingut en conte.
Ja sé que em diràs que sóc massa caritatiu, però no puc fer-hi més. El maragall i jo som així.
Joaquim Sostres (La Puta).
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!