El bloc de Lluís Aragonès

Un instrument clau de la dreta espanyola quan governa és la paraula: la mentida per paraula. Aquest mateix mes de juny es commemoren deu anys d’una de les grans troballes lingüístiques que quedarà per a la història gallega i espanyola: els “hilillos de plastilina” que l’aleshores ministre Rajoy va dir que sortien de l’enfonsat Prestige.

Potser per celebrar-ho, aquest cap de setmana el ministre De Guindos ha millorat la seva marca tot qualificant el rescat europeu a la banca d'”apoyo financiero”, una expressió guarnida, a més, amb gran gesticulació i actuació ministerial i presidencial frívola i irresponsable.

També podem recordar una altra gran fita de la història de la mentida dels governs espanyols del PP com és l’atribució a ETA de l’atemptat de l’11-M a Madrid, encarnada en el ministre Acebes… La “prima de riesgo que se relaja”, el “primo” que negava el canvi climàtic, fins i tot la “niña” de Rajoy són moments culminants de la paraula política del PP.

Com a ciutadà espanyol em sentiria immensament indignat. Com a ciutadà que no em sento espanyol ni he votat mai el PP em sento encara més ofès. Pago els meus impostos i els de les meves activitats econòmiques al Regne d’Espanya i, en conseqüència, exigeixo els meu dret a rebre explicacions creïbles i a saber la veritat. Amb els seus fets demostren dia rera dia que els importen ben poc els ciutadans corrents. Amb les seves actuacions posen de manifest que l’única preocupació que tenen, si no obsessió, és la seva autoprotecció com a casta amb caspa que ostenta el poder politicoeconòmic espanyol. On queda el servei públic? On queden els servidors públics?

La pitjor cara de la política en temps de crisi l’han encarnat en pocs dies Esperanza Aguirre i Mariano Rajoy. La presidenta, aprofitant les xiulades de la final de la Copa del Rey per a desviar l’atenció de les mentides de l’endeutament de la seva comunitat. El president, amagant el cap sota l’ala en els dies més difícils i anant-se’n a mirar el futbol a Polònia… perquè la Roja ha de rescatar l’orgull dels espanyols! I mentre Rajoy seia a la llotja, molts es preguntaven: qui rescatarà els diners dels espanyols (dels que se’n senten i dels que no se’n senten)?

No són els bancs-porqueria, liderats per Bankia, els que rebran els diners del rescat europeu. Serà el FROB, el Fons estatal de Reestructuració Ordenada Bancària, presidit pel subgobernador del Banc d’Espanya i administrat per una comissió rectora formada per 8 membres, 5 a proposta del Banc d’Espanya i 3 més en representació dels Fons de Garantia de Dipòsits. Per tant, és l’Estat, i mal que ens pesi, tots nosaltres, qui rebem aquests diners. Uns quants dies després de l’anunci aquest govern del PP encara no ha explicat públicament quines són les condicions, les obligacions, les contrapartides que cauran a la nostra esquena, tot al·legant que només afectaran el sector bancari. Sense imaginar gaire: augment d’impostos, retallades, aprimaments, reducció de serveis… malauradament, la cançó ja la coneixem!

Article publicat al diari digital www.tribuna.cat el dilluns 18 de juny de 2012