Carretera-interruptus
Una de les qüestions fonamentals de la sentència del Tribunal Constitucional ha estat deixar clar per als segles dels segles la supremacia única del Govern espanyol a l’hora de decidir i actuar davant la ciutadania i les altres administracions de l’Estat, amb la finalitat, teòrica, que aquesta supremacia jurídica ha de ser l’aval per a garantir aquesta frase tan bonica de la igualtat dels espanyols davant la llei.
Ara bé, la veritat fa massa temps que s’ha entossudit a demostrar que no és així, i que el govern espanyol aplica el seu poder fent que hi hagi uns pagadors de primera tractats com ciutadans de segona i uns pagadors de segona tractats com ciutadans de primera. Aquesta és la relació viscuda aquesta darrera generació entre Catalunya i Espanya, i l’origen del nou Estatut com a instrument per a intentar acabar amb asfíxies econòmiques, amb greuges infraestructurals i de serveis, amb discriminacions lingüístiques i culturals…
Però sembla que el Tribunal Constitucional encara no ha trencat prou plats. L’endemà mateix que el president Montilla es reunís amb el president Zapatero per a mirar de perfilar camins de sortida al cul de sac estatutari, el PSOE espanyol va donar a conèixer una nova retallada que, per a variar, ha tingut Catalunya com a epicentre i principal víctima. Sense ni donar 24 hores de treva van caure connexions ferroviàries amb l’aeroport del Prat, connexions viàries amb l’aeroport d’Alguaire, la inacable N-II… i s’han endarrerit la realització de més carreteres i s’ha cridat a la inversió privada per a solucionar aquestes rescissions, retard i incompliments.
Mirant una mica més enllà, curiosament, al País Basc, entre el govern del PSOE amic amb el PP i l’oposició del PNB necessària a Madrid, no se li ha retallat cap projecte.
Si mirem aquí, l’A-27 ha acabat sent l’ase dels cops i ha acabat patint tots els mals: necessitat històrica, desacords en el trajecte, retards endèmics, promeses incomplertes, pressupostos mai invertits… tot i ser una clau de volta per al desenvolupament de l’Alt Camp i la Conca de Barberà i connexió fonamental de la costa amb l’interior. Com que aquesta carretera no n’havia viscut encara de tots colors, ara ha patit un nou procés, el carretera-interruptus, que consisteix primer en dir que, com que no hi ha diners, es rescindeix el contracte amb l’empresa constructora perquè el Govern espanyol ha decidit que no es farà. Però el següent pas és, al cap de ben poques hores de proclamar que la demarcació de Tarragona ha sortit beneficiada de la retallada ministerial i constatar que ningú s’ho creu, proclamar que l’obra sí que es farà però amb retard i més barata.
A dia d’avui ens tornem a trobar amb una situació indesitjable: a banda de les paraules manifestades, ningú sap a hores d’ara com es recomençarà la qüestió: qui serà l’interlocutor ministerial que resoldrà el problema, quin termini significarà tot el nou procés administració que es planteja, l’afectació de l’impacte econòmic en les característiques tècniques i calendari de desenvolupament de l’obra, si la constructora s’avindrà a la indemnització que li correspon o s’anirà al jutjat, si el territori serà capaç de fer-se sentir unit i com una sola veu d’una vegada per totes, si aprofitant la nova situació no rebrotaran encara amb més força problemes històrics de traçat…
Massa incògnites que afecten el desenvolupament de la zona. Decisions equivocades que hipotequen el futur del territori. Feina mal feta que limita la nostra competitivitat i dinamisme en temps difícils… Com altres infraestructures estatals que tots tenim ben presents a les nostres comarques: tard, i malament!
Article publicat al diari digital www.tribuna.cat
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!