llevantada

Una societat que pretén empoderar-se no pot fer els ulls grossos davant de fets denunciables —encara que qui fa la denúncia sigui inaudible— si el fet denunciable és públic i notori. ¿O és que les denúncies per violències masclistes tenien menys raó abans del moviment #MeeToo o de la coreografia de Las Tesis?

Si m’enganyes una vegada, teva és la culpa. Si m’enganyes dues, la cupa és meva.
Anaxàgores

Vagi per endavant que jo no tinc cap dèria d’anar repartint segells d’autenticitat, com qui reparteix carnets de demòcrata o carnets d’independentista. Doncs posar en dubte les intencions reals de la gent és quelcom que amb prou feines han resolt mitjanament els polígrafs. I en tot cas és quelcom que mereix una anàlisi detallada, situació a situació.

Però no me’n puc estar —i no ens hauríem d’estar— de denunciar aquells mecanismes o instruments que són succedanis. Com qui pretén fer passar un producte falsificat per un d’autèntic. O dit de manera col·loquial: donar gat per llebre.

Aquest és el cas dels anomenats Processos Constituents a casa nostra.

Per molt lluny que estigui geogràficament Xile de Catalunya, en l’era de les tecnologies de la informació i les telecomunicacions (TIC) és imperdonable ignorar allò que hi succeeix. Més encara quan aquells esdeveniments són transcendents i rellevants per allò que ha de succeir a casa nostra. A Xile estan enmig d’allò que pressumptament s’anomena un Procés Constituent. I destaco el pressumptament perquè està mancat de bona part dels elements que els acadèmics consideren que ha de tenir un autèntic Procés Constituent modern. I això el fa susceptible a riscos notoris.

Tot just s’han triat les 155 persones que integraran la “Convención Constitucional”. Però, com bé saben els islandesos, el nom no fa la cosa.

La lliçó islandesa la tenen ben apresa els xilens que han lluitat molt per que no els manllevessin el seu poder constituent. Tot i aixi els poders constituïts els l’han manllevat tant com han pogut, i persisteixen com el principal risc contra el Procés Constituent xilè. I no han osat fer-ho de manera més descarada per la meritòria lluita que mantenen sectors de la població al carrer i intel·lectuals compromesos. Aquesta usurpació només és possible per la ignorància i/o la indiferència de bona part de la població, i la complicitat dels mitjans de comunicació de masses que mantenen la població en la ignorància; perquè no són mitjans d’informació sinó de manipulació.

I davant d’aquesta usurpació del Poder Constituent, la resposta ciutadana no pot ser cap altra que la denúncia als quatre vents. I arribat el cas, la no validació de l’exercici fraudulent del Poder Constituent votant negativament el resultat d’aquest exercici.

Doncs això és el que faig ara i aquí. Denuncio la usurpació del Poder Constituent que està duent a terme l’autoanomenat Debat Constituent i amb la galdosa complicitat d’en Lluís Llach, que fa el paper de blanquejar aquest espoli flagrant. Tant me fa que en sigui conscient, o no.

Un procés constituent modern no es pot considerar legitimat sense que inclogui una fase autènticament participativa i deliberativa. I això és el que pretesament està impulsant l’autoanomenat Debat Constituent. Però, en paraules d’en Josep Maria Reniu: «per bé que [l’exercici a què ens convida la gent que impulsa el Debat Constituent] nominalment podria qualificar-se de “participatiu”, suposaria només un acte epidèrmic sense capacitat real de bastir quelcom sòlid». No és genuí.

I hom em podria dir: “si al principi afirmes que estàs en contra d’anar repartint carnets d’autenticitat, ¿en què et bases per afirmar que l’autoanomenat Debat Constituent és un succedani?” La resposta és ben senzilla. Quan la iniciativa del Debat Constituent es va presentar en societat com a transmutació del Consell Assessor per l’Impuls del Debat Cívic, Social i Constituent —tot donant l’esquena als diversos col·lectius socials que s’havien organitzat per impulsar el Procés Constituent— varen anunciar que plantejaven una metodologia en la qual la participació ciutadana aniria precedida d’un seguit de Jornades Formatives repartides arreu del territori.

Cada jornada formativa versaria sobre una de les 7 temàtiques que —segons aquests membres de l’extint Consell Assessor per l’Impuls del Debat Cívic, Social i Constituent— havia d’incloure la futura Constitució Catalana. I com que ja entenien que no tothom qui volgués participar a la fase participativa (i que idealment hauria de ser el màxim de gent possible) podia traslladar-se a totes i cadascuna de les jornades formatives (Tortosa, Girona, Sabadell, Tarragona, Corbins, Manresa i Barcelona), ho resoldrien enregistrant en video, i publicant aquests enregistraments a internet, tant les presentacions dels temes per experts triats per aquest col·lectiu autodesignat, com els debats que en resultessin durant el temps establert a cada jornada per així reflectir la pluralitat de visions sobre cada temàtica.

En realitat, les organitzadores i organitzadors de l’autoanomenat Debat Constituent han exercit una funció de censura envers al contingut d’aquestes jornades formatives.

Respecte a la Jornada sobre “Participació Política i Organització del Poder” celebrada a Manresa el 14 de desembre de 2019, han censurat ben bé 5 minuts de l’enregistrament. Els que corresponen a l’intèrval de temps que va des del final de les introduccions inicials de la jornada i la primera de les presentacions dels ponents.

Com que era fàcil censurar aquest tall del vídeo —perquè quedava al marge del programa oficial de la jornada tot i que està enregistrat i va succeir durant la jornada— doncs el van censurar sense miraments.

El que ja no té cap mena de disculpa és la no-inclusió del debat dels assistents a la Jornada Formativa sobre Elements Constituents. Tipes de l’afartament per l’actuació absolutament parcial per part de les persones organitzadores del Debat Constituent en quant a la metodologia, al format i als continguts, varen ser diverses les veus que varen mostrar la seva disconformitat en relació als plantejaments i la deriva del Debat Constituent. Entre elles en Pere-Andreu Ubach i en Jordi Rich.

I avui l’organització d’aquest autoanomenat Debat Constituent es proposa —amb la presentació programada aquest migdia— donar el senyal de sortida per començar la participació ciutadana. Una participació ciutadana que respondrà unes preguntes formulades sense un debat real, deixant al marge del debat allò que aquestes poques persones consideren que són consensos socials (sense haver fet cap exercici real per verificar aquests suposats consensos), i sense facilitar un material plural i veraç a la ciutadania sobre el desenvolupament de les suposades Jornades Formatives (tot i que disposen d’aquest material).

Com diu en Josep Lluís Martí: “Un procés [constituent] que no és legítim no ha de ser obeït ni respectat.” I aquest succedani de Debat Constituent no és legítim. En conseqüència cal que sigui denunciat com una gran estafa.

Doncs aixó:

Duerme tranquila,
niña inocente,
sin preocuparte
del bandolero.

Que por tus sueños,
dulce y sonriente,
vela tu amante
carabinero.