BioSofia

El desig d’immortalitat sembla d’entrada una fita envejable per a un ésser humà. Però realment és un anhel compartit per tots? La por a la mort, no podria ser sinó un reflex de la nostra ànsia d’eternitat? Si la por a la mort està tan estesa com afirmen els filòsofs, el desig d’immortalitat hauria de ser compartit per tothom. O no? Diuen que el somni de tot ésser humà és anar el més lluny possible, allunyar els límits; això comporta el desig d’immortalitat?

La prestigiosa revista Psychologie Magazine ho ha volgut comprovar amb una àmplia enquesta entre la població francesa. La pregunta: “Si els avenços de la ciència ho permeten i a condició de mantenir una bona salut, t’agradaria ser immortal?”

Han contestat afirmativament el 39%. Una xifra, ho hem de reconèixer, que no correspon a les expectatives. Ni la mort, doncs, ens fa tanta por, ni la vida inacabable sedueix com es pot pensar a primera vista. El 61% ja troba bé haver de morir un dia.

Més interessant és agrupar les resposta en funció del sexe i de l’edat. Respecte al sexe no hi ha cap variació. El fet que les dones siguin portadores de vida no les fa aferrar-se més a aquesta. En canvi, l’edat sí que condiciona la perspectiva de la immortalitat, o de la mort si es vol. Entre els 18 i els 24 anys, la franja més jove dels enquestats, el percentatge s’iguala, el 50%, el mateix nombre d’afirmatius com de negatius. La diferència augmenta amb l’edat.

            25-34 anys:      46% afirmatius,          52% negatius i 2% NSNC

            35-49 anys:      39% afirmatius           61% negatius

            50-59 anys:      41% afirmatius           59% negatius

            60 i + anys:      29% afirmatius           71% negatius

Sorprèn que els que s’acosten més al final dels seus dies no dubten a assumir la mort com un fet inherent a la nostra condició humana. L’experiència potser ens porta a un major realisme? A mesura que passen els anys ens anem desprenent més i més del “principi del plaer”?

 Raons del SÍ  (es donava la possibilitat d’assenyalar més d’una resposta)

            Per aprofitar de la vida i dels meus pròxims:  34%

            Per conèixer l’evolució del món:  24%

            Per realitzar nous projectes:  23%

            Per afecció a la vida:  14%

            Per por de la mort:  7%

Raons del NO  (es donava la possibilitat d’assenyalar més d’una resposta)

            Perquè una sola vida ja és suficient:  36%

         Per la por al futur:  25%

            Per por a la vellesa i al patiment:  14%

            És contrari a l’ordre natural de les coses:  13%

            Per altres raons: 13%

            NSNC  6%

La revista destaca alguns comentaris espontanis dels enquestats. Entre els pro immortalitat el gust per l’acció és preponderant: assolir projectes, construir, fer un món millor, etc. Alguns subratllen que no és pas la por a la mort el que els determina per al sí.

Entre els contraris a la immortalitat només un 4% expliciten motius de fe: “No som pas déu, nosaltres”. En canvi, la por a avorrir-se o a haver de suportar eternament l’estupidesa humana produeix terror a més d’un. Les respostes “responsables” predominen: “Com es podria viure en un món superpoblat?” “Qui pagaria les jubilacions?”

Al meu entendre, l’explicacó més exacte del diferent enfoc entre joves i grans està que pensem en la immortalitat tot projectant la nostra situació actual. Els joves besllumen una eternitat jove, activa i amb projectes. Per a la gent d’edat avançada la immortalitat s’associa a la vellesa eterna amb les seves xacres i limitacions.

Ja ho deia Woody Allen: “L’eternitat és llarga… Sobre tot cap al final!”

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!