BioSofia

– M?ho demana el cos!

– I el cap, què et demana? I el cor, què hi
diu? El cap, la raó, també demana i se l?ha d?escoltar. I el cor no té poques coses
a dir!

– La raó és freda, no sap escoltar la vida que
circula pel cos.

– Som una sola cosa. Això vol dir que el cos
ha d?escoltar el cap i el cap ha d?escoltar el cos. I tots dos han d?escoltar
el cor.

El cos bull de desitjos. La seva satisfacció
ens dóna plaer. Però els desitjos són peremptoris i exigents. El cap,
llavors, els refreda i en calcula beneficis i inconvenients, i això molesta el
cos. Els interessos del cap i del cos són contraposats. El cap creu que ha de
decidir perquè ell jutja i aporta valors i ètica.

– En nom de la moral s?ha menyspreat i desoït
el cos sistemàticament. Nietzsche diu que la culpa és de Plató i dels jueus, via sant Pau.

– És veritat. La raó ha de reconèixer que encara
avui es deixa emportar per veus que li dicten una moral interessada. No es
comporta autònomament: no es resisteix prou a la pressió de les consignes
externes ni dels fantasmes i les pors induïdes interessadament. Però això no
treu que qui ha de tenir l?última paraula ha de ser la raó. Una raó que s?ha de
desfer de prejudicis, de falses morals interessades, una raó que ha d?escoltar
el cos com no ho havia fet mai. Perquè la raó no sempre té raó. Si la raó
s?examina bé a ella mateixa, reconeixerà que poques vegades disposa de raons
totalment decisòries. I tanmateix la raó vol decidir i imposar. La raó, però, per
no equivocar-se en el joc de la vida, ha d?escoltar i deixar que també decideixi
el cos.

Jo afegiria que sobre tot ha de donar corda al
cor. Amb l?edat potser hem anat deixant de banda la veu del cor fins a fer-lo
emmudir. El cor és la veu de la intuïció, és la crida al coratge, és
l?encanteri del risc. El cor ens recorda que la vida és sobre tot vibració,
sentiment, que necessitem la seva saviesa intuïtiva i el seu coratge per
trencar esquemes i prejudicis. Aquestes són les raons que, sense el cor, la raó
no pot arribar a entendre (B. Pascal). El cor ens fa humans. Quan la raó no
escolta el cor, es comporta com una màquina. Quan la raó escolta el cor, el seu
pensament esdevé intuïtiu i creador, és a dir humà.

Necessitem escoltar el cos, necessitem
escoltar el cap, necessitem escoltar el cor. Saviesa del cor, saviesa del cap i
saviesa, també, del cos. Les tres veus de la persona integrada, de la persona
humana.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!