BioSofia

Cercant la saviesa de l'art de viure

25 de maig de 2007
Sense categoria
0 comentaris

L’educació del “pobret”

Ara que arriba el temps de platja, fixeu-vos:
estirats a la sorra sentireu que els nens criden igual o més al pare que a la
mare. El tracte del pare amb els seus fills està canviant radicalment en els darrers
anys.
Cada vegada se’l veu més portant el cotxet del petit, jugant-hi o explicant-li contes. El
pare cada vegada més comparteix amb la mare les tasques de cura del petitó de pocs mesos. Tot
plegat amanit amb unes mostres de tendresa que el pare no havia prodigat mai fins
ara.

En general es pot afirmar que l?atmosfera de tendresa que envolta la relació entre
pares i fills és densa. I està molt bé. Aquesta tendresa ha comportat un
augment de la sensibilitat dels
pares respecte de tot allò que es relaciona amb els fills. Però d?aquesta
sensibilitat ja n?hem de fer una
valoració més ambivalent. Aquesta sensibilitat té aspectes menys positius
perquè no sempre se sap gestionar.

Podríem dir que ella és la responsable de l?educació del ?pobret?. ?Pobret que no
caigui?, ?pobret que no es refredi?, ?pobret, ha d?estudiar massa? ?Pobret que, si ve
a sopar ara, li tallarem el joc que acaba de començar? ?Esperem a sortir que
pobret no sabrà com acaben aquests dibuixos?. Molts pares subordinen totes les seves decisions a la possibilitat d?ocasionar
una molèstia al nen. Cal estalviar-li
qualsevol molèstia, que no pateixi… pobret!
I així al nen se?l
desproveeix de qualsevol problema a resoldre, de qualsevol entrebanc a superar,
de qualsevol ocasió per enfortir-se davant de les dificultats.

Sobre tot que no pateixi! Si no li podem apartar
l?entrebanc nosaltres mateixos perquè no està al nostre abast, llavors aquesta
sensibilitat exacerbada ens fa saltar com embogits contra els àrbitres del
partit que juga el nen o la nena, contra el professor que l?ha renyat o suspès,
contra l?altre pare que adverteix el nostre que està molestant el seu fill, el
veí que li retreu una actitud incívica, etc.

"Quan nosaltres despleguem tant d?esforços per
establir una relació afectuosa i tendre amb els fills, com podrem espatllar-la
ordenant al nen una cosa que el molesta? Com podem malmetre l? entesa de fa uns
minuts, quan jugàvem junts, indicant-li ara que desi els jocs al seu lloc si
sabem que això el farà enfadar?
" Molts de pares no poden arriscar-s?hi i eviten manar-li res. Ni volen que el fill pateixi amb el disgust ni volen
que res pugui posar el fill o filla en contra seva.

Aquest és el perill de l?atmosfera de sensibilitat
que genera la tendresa i que no sempre sabem gestionar. Aquesta atmosfera
sensiblera aguditza la nostra imaginació i distorsiona la visió de la realitat.
Ens fa creure, per exemple, que un reny o un càstig que enutja la filla o el fill ens
els girarà en contra per sempre. Però la realitat exactament la contrària: el nen i la nena vénen
somrients a dir-te que ja han fet el que s?han vist obligats a fer per mitjà d?un
càstig. Estan contents perquè se senten alliberats dels seus impulsos egocèntrics i ho reconeixen.
Quan són adolescents es mostren menys explícits però quan parlen dels seus
pares en altres ambients, al centre escolar per exemple, els agraeixen l?exigència
i reconeixen els beneficis de la seva autoritat. Aquesta és la realitat que l?hipersensibilitat distorsiona.

Pares i educadors, no deixeu que aquesta
hipersensibilitat us inhibeixi de la vostra
tasca més antipàtica! La vida i l?acció educativa no s?esgoten en un fet. El
nen i l?adolescent tindran sempre una visió global de la relació amb els pares

on hi tindran cabuda no només les intervencions molestes sinó també tots els
altres moments simpàticament compartits. Però sobre tot hi quedarà el sentiment
que aquestes intervencions molestes els han reportat grans beneficis. Això sí, els
moments de joc, de col.laboració, de complicitat, d?elogi, han d?existir i han
de superar els de reprimenda i d?exigència antipàtica.

Benvinguda la tendresa que el pare dóna al seu fill.
Una tendresa a les bressoles de la vida portarà un món on tots serem més
sensibles a les necessitats de qualsevol altre ésser humà. Una tendresa que contraresti l’excés d?agressivitat
i egoisme que ens envolta. Però també hem de
reconèixer l?ambivalència de tot el que és humà, en el nostre cas de la hipersensibilitat que la tendresa pot ocasionar: és un parany del que hem de
ser conscients i evitar-lo.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!