BioSofia
Cercant la saviesa de l'art de viure
Homenatge a Gregorio López Raimundo i a tots els lluitadors per la llibertat
Entre el soroll dels cotxes, del carrer
i de la gent que atrafegada passa,
he vist molt clar
que són molts els que lluiten
i que com tu calladament treballen.
Aquest meu cant és teu
l?he volgut nostre;
Aquest meu cant és teu
l?he volgut nostre.
Alerta vius, jo sé que si caiguesses
tants anys, molts anys,
massa anys et demanaven.
T?he conegut sempre igual com ara.
Des d?aquesta senzilla pàgina, des d?aquesta veu
no massa potent, el meu homenatge al Gregorio, un lluitador dels grans, un dels grans
capitans de la democràcia. Un dels que més va suar per aixecar ben amunt la
bandera de la dignitat individual i col.lectiva dels catalans.
Sota el guiatge
del PSUC ens sentíem dignes, alliberats com a persones, perquè podíem lluitar
contra la barbàrie franquista. Sota la seva bandera treballàvem per inserir a
la nostra cultura i a les nostres reivindicacions nacionals els nouvinguts
d?altres regions de l?estat espanyol. Mai vaig tenir carnet del PSUC, però des
de l?anonimat vaig seguir moltes de les seves mobilitzacions i amb els seus
militants vaig baixar al carrer, vaig córrer i vaig rebre incomptables vegades. Eren els
més coratjosos, els més ben organitzats, els més coherents i seriosos. Van ser l’ànima de l’Assemblea de Catalunya. Només un
retret i gros: l?actitud del PSUC els dies del judici de Puig Antich. Però ara
no és el moment de fer retrets.
De lluitadors com el Gregorio se?n fan pocs. I
quin greu em sap que després ocupessin els llocs més rellevants del país els
que es van trobar a les mans una democràcia que altres com el Gregorio havien
suat sang per poder recuperar!
Però aquest fet universal no ens farà defallir
mai de la lluita per la dignitat individual i col.lectiva de la gent del país i
d?arreu. I amb alegria, amics, companys.
Salut, Gregori!
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
No seria hora de fer una mica de revisió general i admetre que ser antifranquista no volia dir, ni molt menys, ser democràtic? Va ser també una figura controvertida, amb punts foscos, molt foscos, no ho oblidem, les llargues vides donen per a molt.