BioSofia

Diumenge. És l?hora de dinar, una mica més
tard del normal. La noia encara està dormint. Caldrà despertar-la. Només obrir
la porta de l?habitació, xoquem amb una potent fortor d?alcohol. ?Aquesta nit
ha begut més del compte?. Quan la mig despertem ens diu que té són i vol dormir
més. ?Què hi farem! Quan es desperti, ja menjarà?.

?Li hem de dir alguna cosa. Però val més que
no, se?ns enfadarà i hi haurà mal rotllo a casa. Tinguem la festa en pau?. Ens horroritza
la reacció airada dels fills. Ells ho saben i es parapeten en els morros i les
males maneres. En conseqüència, els deixem fem, no intervenim. Ells no tindran
mai el criteri savi i bondadós que els ha d?orientar ni, si cal, la correcció
necessària. De tant de silenci arriben a la conclusió implícita que el seu
comportament no té res d?incorrecte o dolent.

El dissabte, els adolescents i joves es neguen
en els seus gots. El ?col·locón? (el ?binge
drinking?) s?estén com una verdadera malaltia.

Una explicació ?progre? clàssica. El jove està
sotmès a massa pressió social. La societat de la competició obliga molt i el
jove es troba sotmès a l?estrès d?una activitat constant. Per destressar-se s?empassa grans quantitats d?alcohol.

Contra aquesta
visió progre jo constato que els adolescents carregats d?activitats més aviat
s?aparten de la diversió alcohòlica. En la nostra joventut potser no teníem
tantes activitats extraescolars, però l?activitat escolar era molt més intensa
que la actual, en exigència, en treballs, en extensió del programa i sobre tot
en volumen memorístic. L?activitat escolar tenia més expansió en deures que no
pas ara. I no ens abocàvem pas a l?alcohol. L?explicació progre no serveix.

Una explicació més empírica. Mancança de
vigilància. En nom de la pseudo-tradició (?l?alcohol és cultural?, ?tots hem
passat per aquesta etapa?) molts de pares es prenen a la lleugera els riscos
reals d?addició dels seus fills.

Paradoxa! Als adolescents no els agrada pas el
gust de l?alcohol. De fet, ni aprecien el bon vi ni el comparteixen amb els
seus adults. D?aquí aquestes noves marques que emmascaren el gust de l?alcohol
ensucrant-lo. Delirium Tremens, Gloss de Suze, Smirnoff Ice, etc. són marques
de màrqueting amb etiquetes extremadament atractives i amb un plus
d?edulcorants. Per a les noies sobre tot és l?única forma d?acostar-se a
l?alcohol.

Si no es poden fer escoltar, al menys així es
poden fer-se veure? Expressió de l?abandó en què es troben? Temptativa infantil
de rebre atenció? La soledat del noi enfront de la incertesa del seu futur? Forma
d?atenuar el malestar adolescent que no se sent bé en la seva pell? Una soledat
i un abandó que ell s?ha construït a base d?aixecar un mur de morros i reaccions
hostils, però que els grans també hem deixat construir amb la nostra covardia. Sembla
que aquesta és la versió més comuna entre pediatres, psiquiatres, terapeutes
familiars i psicoanalistes.

L?alcohol
és el gran desinhibidor i tranquil.litzant. Als nois els fa sentir-se
invencibles (l?alcohol és la major causa de mort en carretera entre els joves
de 18 a 24 anys, el 38%), a les noies irresistibles. Per a molts simplement és
la forma d?integrar-se al grup, de ?ser cool?.

En continuarem parlant…

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!