BioSofia

Sembla que sí. És una dada empírica. Ho explicarem, però abans aclarim que els dos extrems possibles de dolor poc aporten a una
millor qualitat humana de la nostra existència. Un dolor extrem i constant
dificulta enormement una vida amb mínims de satisfacció, i una hipotètica vida
sense a penes dolor… bé no sé si existeix.

Per què el dolor ens fa savis? Hem dit que era
una dada empírica. No sé si tothom s?ha adonat que les persones tendim a
sentir-nos superiors als altres quan destaquem en algun sentit. És clarament
observable en els que disposen d?una situació econòmica més desfogada que la del
seu entorn. Són sobre tot els fills d?aquestes famílies els que manifesten
obertament i sense cap escrúpol la superioritat que senten ells i els seus
pares.

Igualment, qui gaudeix de bona salut té la sensació d?haver-ho merescut
i se?n sent orgullós. Passem fàcilment del tenir al ser. Tenim bona salut i ens
sentim millors que la resta. Quan ens llegeixen els resultats d?unes anàlisis,
si són excel.lents, ho atribuïm d?entrada a mèrits propis, a la cura que tenim
de la nostra salut. I viceversa, què haurem fet malament, pensem, si
l?analítica no és favorable. No se?ns passa pel cap que es pot deure a factors
incontrolables de la naturalesa.

Així les coses, el dolor ens retorna a la
horitzontalitat fraterna amb els altres humans. No som tan diferents! I ens fa
molt més comprensius, molt més tolerants, molt més dúctils … i ens fa valorar
molt més la salut i la vida!

Ens podem preguntar quin és aquest llindar de
dolor que ens fa savis i quin el grau de dolor que pot fer la vida
insuportable. La resposta sempre serà
subjectiva. Potser algú cregui que no hi ha cap grau de dolor que pugui
dificultar la vida excessivament si la persona se sent acompanyada amorosament
per una altra. Les afirmacions genèriques són imprudents. La resposta, una
vegada més, només pot ser individual, ningú la pot contestar per un altre
perquè ningú pot sentir el dolor d?un altre. La sensació de dolor té tant de
components personals, de la història de cada un, que és absolutament
intransferible. Pretendre jutjar el dolor d?un altre és un atreviment presumptuós
i menyspreable per ofensiu.

Els plantejaments del darrer paràgraf són d?ordre quantitatiu, es fixen en el volum de dolor. Tots sabem, però, que les
lliçons provinents del dolor se situen més en la forma d?afrontar-lo que en la
quantitat a suportar.

Avui dia tothom té bastant clar que el dolor
s?ha d?assumir. Assumpció fruit del convenciment de la fragilitat humana, de la
nostra intrínseca vulnerabilitat.
Aquesta idea és fonamental per poder encarar el dolor amb saviesa. Només
assumint-lo podrà ser-nos beneficiós.

Però no n?hi ha prou. A més d?assumir-lo el
dolor s?ha de transcendir. El dolor fa mal i assumint-lo el reduïm, però això és
insuficient. Transcendir-lo vol dir anar més enllà, sense negar-lo. Del dolor
hem de passar al plaer. La vida s?ha de situar en el plaer, en el gust i no en
el dolor ni que sigui per combatre?l. Limitar la vida a combatre el dolor no és
savi. Repetim-ho, el dolor no es combat, sobre tot es supera. Com?

Sabem que és en el pensament on en gran mesura
resideix el dolor. Transcendir el dolor vol dir, doncs, situar l?atenció del
nostre pensament en un camp diferent, en un camp plaent, ocupant el pensament
amb les coses que atrauen la nostra estima, la nostra passió.

Segon, el pensament pren la direcció que marca
l?acció. Si el dolor se situa en el pensament, superarem aquest pensament amb una
acció que s?ocupi dels objectes i persones que estimem. L?acció és molt
poderosa. Estimar coses vol dir fer-les o tenir-ne cura. Creem objectes que ens
projectin fora i que, en encendre la nostra passió d?homo faber, ocupin el
major espai mental possible, l?espai mental que vol ocupar el dolor. Les plantes, les mascotes, els amics, el llibre
o apunts que escrivim, la peça musical que treballem… qualsevol producte de
les nostres habilitats, tots són objectes estimats que ompliran l?espai de vida
que vol ocupar el dolor.

Transcendir el dolor és desviar l?energia
psíquica que consumeix envers els objectes i persones que ens apassionen i
estimem. Només l?amor transcendirà el dolor.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!