sobreàtic primera

El bloc de la Laura Garcia Jordan

La San Francisco Mime Troupe, un ‘Polònia’ a la plaça

Deixa un comentari

[Sobreàtic primera | San Francisco Bay Area]
Amb un fred que pelava tot en ple mes d’agost, durant la meva estada a California aquest estiu, vaig tenir l’oportunitat de conèixer la San Francisco Mime Troupe. Amb algunes dificultats per seguir-ho tot -molta política (molt) interna- vaig quedar fascinada per aquesta ‘troupe’ de sàtira política de llenguatge àcid i molt directe i que em va fer pensar molt en el ‘nostre’ ‘Polònia’. La San Francisco Mime Troupe, que en la seva trajectòria compta amb el reconeixement dels Tony Awards, funciona des de fa una pila d’anys per places i parcs de la Bay Area ridiculitzant els polítics i el sistema nordamericà (déu ni do la canya a l’Obama!) i fent arribar un discurs combatiu amb espectacles a l’aire lliure. No cal pagar, ni reservar, ni engegar la tele per veure’ls. Només una manta i un pícnic al més pur estil americà.

 

Aquesta entrada s'ha publicat en General el 5 de gener de 2012 per lgarcia

Mandela Foods Cooperative: menjar fresc al West Oakland

Deixa un comentari

[Sobreàtic primera | San Francisco Bay Area]
Després d’unes quantes setmanes de descans, reprenc amb ganes la sèrie promesa de l’experiència del Sobreàtic a la Bay Area (Califòrnia). Seguim al West Oakland, recordem que una zona amb una llarga història de marginació. Una etiqueta, d’altra banda, que segons els que coneixen el barri no sempre es correspon amb la realitat social d’avui. Aquí té la seu Mandela Foods Cooperative, una empresa de propietat compartida, una cooperativa, que va néixer amb el propòsit de  fer accessible menjar fresc i ‘sa’ a la població de la zona, majoritàriament afroamericana. Fins l’arribada de Mandela Foods, les opcions eren realment limitades: petits supermercats de productes i menjar envasat, poc saludable (res de fresc) i força car o grans superfícies força allunyades per a la majoria de la població. A la botiga de Mandela Foods, en canvi, es pot trobar menjar fresc i ‘saludable’ a uns preus assequibles, verdura i fruita de productors locals i una petita oferta de menjars preparats seguint el mateix criteri. Serveixen algunes comandes a domicili i aviat oferiran compra online per als consumidors locals. La cooperativa, que prioritza el personal de la zona pera  la seva plantilla, fa classes gratuïtes d’educació sobre nutrició i també disposa un programa d’inversions per als residents de la comunitat.

Aquesta entrada s'ha publicat en General el 14 de novembre de 2011 per lgarcia

Arizmendi Bakery, inspirats per Mondragon!

Deixa un comentari

[Sobreàtic primera ? San Francisco Bay Area]

“Arizmendi is the shortened name of Jose Maria Arizmendiarrieta, a young
priest who inspired and helped found the Mondragon Cooperatives in the
Basque Country of Spain in the 1950s”.
Això, i encara una mica més, és el que diu el tríptic informatiu d”Arizmendi Emeryville Bakery & Pizzeria’. Tot un descobriment! L’Arizmendi és un dels cafè, pastisseriea i pizzeria de ‘The Cheese Board Collective’, un projecte cooperatiu amb petits negocis de restauració i alimentació a la Bay Area. Aquest està a Emerville, a tocar amb Oakland, una àrea coneguda per una llarga història en les lluites socials del país, sobretot de la comunitat afroamericana (a prop van néixer els Black Panthers als ’60).

Tot el menjar està fet amb ingredients orgànics i es prepara al moment, com he pogut comprovar mentre esmorzava un fantàstic Capuccino i una deliciosa ‘Wholegrain Bran’ muffin! En tot moment, des de la web fins als tríptics, com també en alguns cartells en el mateix establiment, queda clar que el model de negoci és cooperatiu i que contribueix al desenvolupament de la comunitat i de la zona. Prenc nota del llenguatge clar i explícit: “We are a cooperative ?a worker-owned and operated business. We make decisions democratically, sharing all of the tasks, responsibilities, benefits and risks. Just as we were supported by many in our establishment here, we hope to provide support to the establishment of future worker-owned businesses. We strive to be active members of the Emeryville community and to offer the best breads, pastries, pizza and other products we can”.

Aquesta entrada s'ha publicat en General el 5 d'agost de 2011 per lgarcia

Per començar: ‘Food, inc’

Deixa un comentari

[Sobreàtic primera | San Francisco Bay Area]
‘Food inc’ és imprescindible. Un bon començament per saber una mica més sobre el que mengem i com des d’aquí, des dels Estats Units, la màquina avança estenent un model industrial que afavoreix uns pocs i omple els plats d’antibiòtics i hormones. Un bon punt de partida per contextualitzar la força dels moviments que, també des d’aquí, fa anys que treballen des de la protesta i les alternatives per un model agroalimentari més transparent, i sobretot més sa i més just.

 

Aquesta entrada s'ha publicat en General el 2 d'agost de 2011 per lgarcia

El mantra del ‘comprar, llençar, comprar’

Deixa un comentari

Penso quan la meva àvia m’arreglava les nines relligant aquells caps i cossos petits amb un tros de cordill. Recordo que els meus pares van tenir un rentaplats que va durar una vintena d’anys i que el meu pare va fer arreglar la seva Nykon que va tornar com no
va, no per pocs diners, amb un segell del Japó. I em ve al cap quan vaig intentar, sense aconseguir-ho, ressucitar la meva primera grabadora quan començava a fer de periodista. M’hi ha fet pensar el documental ‘Comprar, llençar, comprar‘ que es va veure a finals d’any a TVC i que he vist sencer fa poc aquí. M’ha fascinat l’operació mundial orquestrada pel que es coneix com obsolescència programada i que al 1920 ja feia reduir la vida de les bombetes, que un senyor rus hagi descobert la manera de desactivar el xip col·locat expressament en una impressora per fer-la morir amb uns quants milers d’impressions i la batalla dels germans Neistat contra Apple per Ipods que s’espatllaven per sempre perquè no es podia canviar la bateria (a www.ipodsdirtysecret.com). M’han impressionat els cementiris d’aparells electrònics que han esborrat completament paisatges de ciutats com Accra, a Ghana, i que són un exemple aclaparador de l’impacte mediambiental d’aquest model basat en el ‘comprar, llençar, comprar’. La reflexió del documental és molt oportuna en un moment en què els missatges van de l”estalvia’ al ‘no deixis de consumir’, mentre que els sous van minvant, les plantilles es redueixen i les retallades socials no s’aturen. ‘No cal que ho arreglis, compra’n un de nou’ és el mantra dels nostres temps. Un mantra que no és ‘normal’, que ens fa perdre temps, diners i converteix algunes parts del món en abocadors de tot el que acabem llençant. Si ja sabem que no tornarem on erem, serà qüestió de canviar el mantra amb una mica d’imaginació i, perquè no, visió de negoci: si els sabaters tenen més feina que mai, els arregladors d’aparells diria que tornaran a estar de moda. 

 

Aquesta entrada s'ha publicat en General el 21 de febrer de 2011 per lgarcia

HORTS URBANS (2): John Ameroso i el valor de l’ ‘urban farming’ a NYC

Deixa un comentari

Recupero un article de The New York Times de fa uns mesos dedicat a John Ameroso, pioner i referent de la pagesia urbana als Estats Units i especialment a la ciutat de
 Nova York. El repàs per la vida activa i d’activista de John Ameroso, que el rotatiu recupera en el moment de la seva jubilació, és al mateix temps un repàs per la història de la pagesia urbana a la ciutat de Nova York, on el valor de fer créixer vida entre l’asfalt i al mateix temps produir menjar localment ja fa temps que és coneix i es reconeix.

Podeu seguir l’article sencer aquí i en tot cas destaco algunes dades i idees recollides a l’article.

– Al 1976, Ameroso va ensenyar als novaiorquesos  que cultivar verdures enmig de la ciutat era possible. Va començar en uns terrenys erms i abandonats de Brooklyn. Des de llavors, ha estat al darrera de pràcticament tots els intents organitzats per cultivar horts a la ciutat de Nova York.

– No ho va fer sol, sinó com a agent de la Cornell University Cooperative Extension i gràcies a l’impuls del demòcrata Fred Richmond, un apassionat de la jardineria i l’horticultura, que va aconseguir el finançament per obrir una seu de la universitat a NYC. Al 1994, el projecte, conegut com Urban Gardering Program, s’havia extès a 23 ciutats i generava una producció de 16 milions de dòlars cada any.

– Al 1995, Ameroso va ajudar a fundar Just Food, una organització sense ànim de lucre que ofereix assistència tècnica als productors urbans, formació en cuina i nutrició i que defensa la producció local.  Ameroso ha estat al costat d’alguns dels grans programes impulsats per aquesta entitat, com ara City Farms, que ajuda a formar, connectar i empoderar la comunitat de pagesos urbans a NYC per difondre esl seus coneixements i ajudar a augmentar la producció de menjar local entre el veïnat. 

Ens caldran potser uns quants Ameroso i l’impuls ferm de les administracions perquè el valor de cultivar a la ciutat tingui una força real a casa nostra. De moment, ja comencem a tenir alguns bons exemples. N’anirem parlant.

Aquesta entrada s'ha publicat en General el 10 de gener de 2011 per lgarcia

HORTS URBANS (1). El (meu) primer hort

Deixa un comentari

Començo una sèrie sobre horts urbans, format domèstic, parlant del meu primer hort, l’Horturbà. L’any 2002 l’enginyer Josep Maria Vallès ja havia dissenyat el primer prototip d’una taula de cultiu pensada pels balcons i les terrasses. Poc després va començar a comercialitzar-la, a casa va arribar al cap d’un parell d’anys, i avui s’ha convertit en un referent per als que tenim espai, ganes i temps per cuidar de verdures fetes a casa. És cert que la taula és important, n’hi ha també pensades per nens, per avis o per als que no es mouen amb mass
a agilitat. Però per mi, el que fa que  l’Horturbà de’n Josep Maria i la seva gent sigui un projecte amb valor és la coherència i la constància a l’hora d’explicar l’agricultura ecològica, encara que de petit format, i fer-la conèixer amb un discurs molt normalitzat, fàcil i acccessible. Llibres per aprendre a tenir un hort, xerrades, tallers, seccions a la ràdio i la TV, innovació, assessorament per entitats i una web amb recursos, des d’una botia online a consells i blocs d’hortaddictes. Al sobreàtic, entre d’altres experiments dels que ja parlaré, hi tenim un Horturbà en un model renovat de color teula i, ara, força envaït per la rúcula. Enfonsar les mans a la terra mentre em miro la ciutat de pisos, antenes, un tros de mar i la punta de la tore Agbar, no té preu. I aquesta, diria, és la clau de l’èxit: l’olor,  els colors, el valor i el temps pausat del camp traslladats, en petit format, a la ciutat.

Aquesta entrada s'ha publicat en General el 5 de gener de 2011 per lgarcia

Unes bledes per un portaesquís

Deixa un comentari

Ja és el tercer any i cada vegada enganyo algú nou perque s’hi apunti. Diem que anem a fer el hippy, jo dic que és un bon terreny per l’observació antropològica (això només convenç, i poc, als del ram) i els més efectiu és que és una bona excusa per sortir de la ciutat un cap de setmana de novembre amb estiuet de Sant Martí. Diumenge vam anar a la Fira d’Intercanvi de Mieres, la més vella que conec. Per als que no ho heu provat mai, la cosa va més o menys així: tu agafes coses de casa, de casa la mama o de la iaia que ja no necessites, que no t’agraden, que et molesten, que ja no vols o que vols menys que quan te les vas comprar o te les van regalar. Si tens un hort, fas pa o pastissos seràs la reina de la fira. Et plantes a Mieres amb una taula i/o unes estovalles i muntes una parada, que es converteix en el centre d’operacions: des d’aquí s’atenen les demandes. Fas torns a la parada mires i remires per tot arreu buscant un objecte bonic, útil o semiútil (quan més útil i/o bonic, millor) per canviar per un objecte que als teus ulls és menys bonic i més inútil. Res de diners. Jo de les meves excursions m’he tret de sobre bastantes coses i me n’he endut algunes, com ara uns pots de cuina, caquis (sempre n’hi ha per aquesta època) i bledes (per un portaesquís vell), melmelada de tomàquet, una cassola per fer crispetes  (per una tovallola de platja de promoció), un penjador pels draps de cuina… La roba té poca sortida, en canvi tothom vol menjar. Com que hi ha molta gent de la zona que té hort (famílies amb nens petits que fan vida rural o neorural) si ets dels que matinen és fàcil trobar-hi fruita i verdura. Aquest any, però, n’hi havia poca.
(més…)

Aquesta entrada s'ha publicat en General el 16 de novembre de 2010 per lgarcia

Vànoves + cultura + sentit comú. Un 3×1 fet al Bages

Deixa un comentari

Vànoves, coixins, llençols fets de cotó amb un disseny cuidat i un
acabat de qualitat que es nota sobretot en el tacte i en la presentació. Aixovar ven a internet (aixovar.cat) i en alguns punts de comerç just. I ho fa, diu, a “preus sostenibles”. Però no es vol quedar aquí. L’escull i el repte: arribar a un públic més ampli sense passar pels filtres i els marges de les grans distribuïdores. La clau: vendre el valor del producte en tota la seva dimensió, desde la diferencia i la qualitat. I això, Aixovar ja ho té: el valor de la tradició i el saber cotoner del Bages aplicat en el procés de producció, fet íntegrament a la zona, i un producte ben pensat, ben fet i ben acabat. Ho vam comprovar ahir durant l’última connexió en directe de Sobreàtic primera per a El secret de l’estiu de Catalunya Ràdio.

(més…)

Aquesta entrada s'ha publicat en General el 31 d'agost de 2010 per lgarcia

Llençols com els d’abans? Avui, a ‘El secret de l´estiu’

Deixa un comentari

“La història sorgí així: un bon amic es va quedar una nit a casa i li vaig posar els llençols de l’àvia…’..i tu, que saps tant de tèxtil, per què no fas alguna cosa semblant?'” I va néixer Aixovar, un projecte que es proposa recuperar el saber, la tradició i la cultura tèxtil del Bages, especialment la cotonera. Vànoves, llençols, coixineres i molts altres productes dissenyats i teixits al Bages i amb un preu just per a totes les parts. En voleu saber més? Avui, entre les 17.45h i les 18h a El secret de l´estiu de Catalunya Ràdio.

Aquesta entrada s'ha publicat en Sense categoria el 30 d'agost de 2010 per lgarcia