sobreàtic primera

Començo una sèrie sobre horts urbans, format domèstic, parlant del meu primer hort, l’Horturbà. L’any 2002 l’enginyer Josep Maria Vallès ja havia dissenyat el primer prototip d’una taula de cultiu pensada pels balcons i les terrasses. Poc després va començar a comercialitzar-la, a casa va arribar al cap d’un parell d’anys, i avui s’ha convertit en un referent per als que tenim espai, ganes i temps per cuidar de verdures fetes a casa. És cert que la taula és important, n’hi ha també pensades per nens, per avis o per als que no es mouen amb mass
a agilitat. Però per mi, el que fa que  l’Horturbà de’n Josep Maria i la seva gent sigui un projecte amb valor és la coherència i la constància a l’hora d’explicar l’agricultura ecològica, encara que de petit format, i fer-la conèixer amb un discurs molt normalitzat, fàcil i acccessible. Llibres per aprendre a tenir un hort, xerrades, tallers, seccions a la ràdio i la TV, innovació, assessorament per entitats i una web amb recursos, des d’una botia online a consells i blocs d’hortaddictes. Al sobreàtic, entre d’altres experiments dels que ja parlaré, hi tenim un Horturbà en un model renovat de color teula i, ara, força envaït per la rúcula. Enfonsar les mans a la terra mentre em miro la ciutat de pisos, antenes, un tros de mar i la punta de la tore Agbar, no té preu. I aquesta, diria, és la clau de l’èxit: l’olor,  els colors, el valor i el temps pausat del camp traslladats, en petit format, a la ciutat.