José Luís Álvarez Enparantza “Txillardegi”: el lingüista i el patriota

JOSÉ LUÍS ÁLVAREZ ENPARANTZA, TXILLARDEGI  (1929-2012), LINGÜISTA I PATRIOTA 

           

Vaig conèixer Txillardegi i la seva muller ja fa molts anys, en el context de la lluita patriòtica i de defensa de les llengües de les nostres respectives nacions . De seguida ens vam entendre.

 Era a finals dels anys 70 i començaments dels 80: a Euskal Herria l’organització AEK començava a impulsar la Korrika, carrera que recorre, encara ara , cada dos anys, tota la geografia del País Basc amb el doble objectiu d’impulsar la conscienciació popular a favor de l’euskara i recollir diners per sostenir els centres d’aprenentatge del basc; als Països Catalans l’activisme lingüístic i cultural donava lloc als Grups de Defensa de la Llengua (GDL), organització que es proposava donar una resposta més compromesa en l’ús públic del català en el marc de la lluita política independentista, cosa que la diferenciava de la Crida a la Solidaritat, més allunyada dels supòsits clarament independentistes, contraris al règim estatutari que tot just naixia aleshores.

 

            Alvarez Enparantza, que havia adoptat el sobrenom de Txillardegi ja des del 1954 per un lloc proper a la seva casa natal del barri del Antiguo a Donostia,  era aleshores un home plenament vinculat a la lluita patriòtica basca i amb un curriculum de lluita impressionant: havia participat en la formació de l’organització ETA el 1959, partint de la seva juvenil vinculació al Partit Nacionalista Basc, i en la fundació de la coalició Herri Batasuna el 1977; havia estat detingut tres vegades i el 1961 se’n va haver d’anar de la seva terra a la qual no tornà fins després de la mort del dictador. En aquells moments la seva dedicació principal estava lligada a la creació d’un moviment popular per a reivindicar el dret a viure en euskara; era el moviment anomenat Euskal Herrian Euskaraz (al País Basc en basc) i la seva passió professional era la formació de l’euskara batua (l’euskara unificat) com a instrument que havia de servir per viure plenament en euskara.

 

         El vaig conèixer més personalment en ocasió de la defensa de la seva tesi doctoral: el cas va ser que José Luís Enparantza no aconseguia que la seva tesi fos admesa a la Universitat del País Basc, evidentment per causes de repressió política. Va decidir- se, doncs, que la presentaria i defensaria a l’empara del departament de lingüística de la Universitat Autònoma de Barcelona: i així va ser: una tarda va presentar la seva tesi davant del tribunal i com únics acompanyants i testimonis hi havia la seva dona, Tan sàvia i lluitadora com ell,  la meva germana Eva Serra i jo mateixa. No sabíem gran cosa de la llengua basca però aquell dia en vam aprendre unes quantes d’importants.

 

 I després, ja celebrant-ho, vam remarcar les moltes coincidències que es donaven entre ell i el nostre Pompeu Fabra: tots dos eren enginyers i tots dos havien desviat els seus interessos científics cap a la llengua; tots dos eren uns apassionats de la seva terra, que havien recorregut pam a pam amb interès científic, lingüístic i patriòtic; tots dos havien contribuït decisivament  a la construcció i desplegament de la normativització de les respectives llengües; cadascun havia fet contribucions científiques importants des de les institucions científiques i acadèmiques: l’un des de l’Institut d’Estudis Catalans i la Universitat Autònoma republicana, l’altre des de l’Euskalzaindia (Acadèmia de la Llengua Basca) i la Udako Euskal Unibertsitatea (Universitat Basca d’Estiu) i la Universitat del País Basc.

Tots dos van abocar les seves investigacions i els seus coneixements en nombrosos llibres i articles, tot i que Txillardegi també excel·lia en la prosa narrativa de ficció. Tots dos, finalment, tenien clar, casdacú en el seu moment, que amb l’activisme lingüístic no n’hi havia prou i calia una implicació en la lluita política per l’alliberament nacional i social.

 

         Després de la seva tesi doctoral, al cap d’un temps, Txillardegi va proposar que un basc (ell mateix), un gallec (el professor i polític del BNG Francisco Rodríguez i una catalana ( jo mateixa) aprofitéssim les vacances  de Pasqua per fer una estada a les quatre capitals del País Basc del cantó de l’Estat Espanyol explicant cadascú la situació i perspectives sociolingüístiques de cada llengua: va ser un viatge memorable, perquè entrar en contacte amb els diversos nuclis del moviment popular en pro de l’euskara de la mà d’en José Luís era un privilegi impagable: era conèixer de primera mà l’ànima d’un poble que estimava la seva antiquíssima  llengua i estava decidit a mantenir-la viva i operativa per als segles vinents.

Igual va passar amb les lliçons que ens va donar Paco Rodríguez, que aleshores ja feia política a l’esquerra independentista gallega i era un apassionat del gallec i de no trencar els ponts amb el gallec-portuguès. Per la meva part el meu interès va estar en plantejar d’entrada que la llengua catalana era la llengua nacional dels Països Catalans, que aquesta llengua estava sotmesa a una estructura de dominació que des de feia segles maldava per minoritzar-la, trossejar-la i enfrontar-ne els trossos (aleshores començava una de les ofensives “blaveres” al País Valencià  més agressives) i substituir-la per l’espanyol  a base, sobretot, d’impedir que incorporés nous parlants procedents de les migracions. Calia deixar clar que la nostra batalla era doble i complementària: guanyar l’escola i guanyar el carrer.

 

         D’aquest viatge en va quedar una amistat sòlida que es va allargar en el temps: tots tres sabíem què fèiem cadascun malgrat les edats diferents i els interessos particulars.

Ara en José Luís ens ha deixat; ha mort Txillardegi deixant desolats una gran quantitat d’amics als nostres Països. Però perdura la seva personalitat, la seva obra i la seva lluita. Avui hi ha més euskaklduns que mai, com hi ha una realitat i una vitalitat de la llengua catalana que, tossudament, va fent el seu camí. La cadena no s’ha trencat.

           

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *