La trappola

És admirable la capacitat d?en Zapatero de desfer-se amb elegància i senzillesa d?aquells que li fan nosa, en Carod Rovira, Ibarretxe, l?Estatut, José Bono, ERC, Maragall, i finalment José Montilla. Més que un partit republicà i independentista el que realment podia desgastar el presidente eren els mitjans madrilenys apuntant un ministre català amb La Caixa al punt de mira. D?ERC en podia esperar molt soroll i la cridòria militar habitual, però en el fons no representaven cap perill, un nacionalista espanyol és per definició historicista i creu en la unió d?Espanya com a destí final i natural d?aquesta societat, en tot cas els amiguets republicans no podien ser res més que una exageració temporal a extingir quan el pes de la història acabés per imposar-se, en canvi un ministre d?indústria amb crèdits obscurs, Opa inclosa, i el poder econòmic català (sic!) al darrera, podia esdevenir una bomba de rellotgeria. Amb l?enviament a les galeres del ministre al parlament català en Zapatero s?apunta tres èxits més, allunya Maragall de la política activa, allunya un ministre que li pot provocar un fort desgast a les properes eleccions espanyoles si la caverna ho vol aprofitar, i finalment converteix el candidat del PSC en ?oeuno de los nuestros?, en poc temps pels mitjans castellans ha passat de ser un col.laborador dels independentistes, amb La Caixa inclosa, a ser el primer candidat ?oexarnego? i no-nacionalista amb possibilitats de guanyar la presidència de la Generalitat, amb quina mestria ha desactivat Zapatero totes les ofensives mediàtiques del PP!

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!