La trappola
La trappola che non acciuffa niente
Article de Seán Golden a l’Avui, Relat o realitat?
Fa feredat veure quina mena de fauna corre per les universitats del nostre país. I el pitjor és que arribin a poder publicar en diaris prestigiosos. Un bon exemple de com manipular la realitat per defensar un règim totalitari i violent.
Abans de la revolució comunista regia allí un feudalisme brutal
mantingut per la complicitat entre terratinents d’una teocràcia budista
i d’una aristocràcia tibetana, amb esclavitud, explotació sexual i
grans desigualtats socials. No era ni és la Shangri-la inventada per
Hollywood. El respecte a la diversitat no hauria de tolerar pràctiques
incompatibles amb els drets humans, siguin tradicionals o no, i tant la
cultura tibetana com el govern xinès han violat els drets humans.
Primer de tot ens parla de revolució comunista, no d’una ocupació o invasió militar. Es refereix a l’antic Tíbet com un règim feudal, com si fos l’únic país del món amb un passat feudal. Després ens parla de teocràcia budista, aristocràcia, esclavitud i explotació sexual (?); com si la Xina actual fos un exemple de tolerància, com si no existís una teocràcia comunista i una aristocràcia de partit únic. El més indignant però és que acusi la “cultura” tibetana de violar els drets humans, com si els que violen els drets humans no fossin les persones, sinó les cultures, i en concret les cultures que no li agraden i creu inferiors. És aberrant, per justificar-se compara la cultura tibetana amb el govern xinès. Com no hi ha ningú a acusar per la banda tibetana, cap nom, hi fica a tot el poble tibetà a l’alçada dels crims del genocida Mao Zedong.
El més hilarant per això arriba quan acusa dels aldarulls a empreses relacionades amb la CIA (Serà el Carrefour un agent imperialista i neocon infiltrat entre nosaltres? Amb Sarkozy al govern ara tot lliga, la confabulació judeo-masònica, l’imperi del mal contra els professors universitaris marxistes de l’Autònoma!)
EL DALAI-LAMA HA ESTAT incapaç de fer valer la ideologia que ell
defensa, i ja no compta amb el suport incondicional dels seus
seguidors, ni de la població autòctona. L’intent d’organitzar
manifestacions que aprofiten la proximitat dels Jocs Olímpics, amb
l’ajut d’empreses associades amb l’entorn de la CIA, ha produït una
situació que demostra que la realitat tibetana és molt diferent del
relat promulgat des de l’exili, i que la cobertura dels fets ha estat
interessada. La frustració dels tibetans té molt més que veure amb el
mal repartiment de la riquesa que amb la repressió cultural.
I com sempre hem de treure a relluir els clàssics, l’Iraq i Guantánamo. Com si d’això en tinguessin la culpa els 120.000 tibetans a l’exili.
Mitjans de
comunicació han distorsionat i manipulat les notícies, mentre que
ignoren situacions com l’Iraq o Guantánamo.
I per acabar el sermó, la culpa, com sempre, havia de ser: “dels nacionalistes“. (I dels 23 anys de govern de CiU, li ha faltat dir!)
LA POBLACIÓ XINESA percep aquest tractament parcial i incomplet dels
fets com un insult a la seva sobirania i creixen els sentiments
nacionalistes i populistes que preocupen tant el govern xinès com els
dissidents, perquè el nacionalisme populista i visceral és l’única
força ideològica que podria convertir-se en rival del Partit Comunista
en cas d’una crisi.
En fi, una vergonya d’article indigne d’un diari com havia estat l’Avui.
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Només li ha faltat dir “la que està liando zapatero”
L’altre dia el conseller peperovalencià d’Educació Font de Mora va dir a les Corts Valencianes que la culpa del fracàs escolar era per manca d’aigua !!
Vivim a un món que tenir estudis no vol dir res. L’honestedat i el ser bona persona no s’aprèn anant a classe.
Doncs mira, crec que diu coses interessants. No diré que hi estigui del tot d’acord, però crec que cal que s’escrigui i es posi sobre la taula que cal desmitificar el paper de la capellanada tibetana i quin és el paper de la CIA i de l’imperi occidental en tot plegat. La Xina no planteja un projecte que em sembli defensable quant a desenvolupament, però en tot cas després de reconèixer-li el dret a equivocar-se defensant el desenvolupament capitalista, cosa que ningú qüestiona quan es tracta dels EUA, l’Estat francès, l’alemany o qualsevol altre.
I sobre el tema nacional, no fotem, serà que tota la progressia orientalista és especialment sensible a aquest tema o la mateixa classe dominant occidental… Però és clar, quan d’allò que es tracta és de controlar el mercat, llavors és quan apareixen certes mogudes nacionals amb amplificador.
Bé, és un tema interessant que convé discutir a fons i no quedar-se en les imatges interessades que ens ofereixen per la tele.
Lamentable aquesta doble vara de mesurar depenent si l’agredit és dels “nostres” o dels “altres”. Aquest maniqueisme és impropi no ja d’un opinador sinó d’una persona amb un mínim de criteri.
Un altre exemple recent que he vist (fins i tot en blocaires de Vilaweb) ha estat criticar el nacionalisme kosovar només perquè va rebre ajut dels estatunidencs (Ja se sap, el regne de Satan o alguna cosa així).
Lamentable aquesta doble vara de mesurar depenent si l’agredit és dels “nostres” o dels “altres”. Aquest maniqueisme és impropi no ja d’un opinador sinó d’una persona amb un mínim de criteri.
Un altre exemple recent que he vist (fins i tot en blocaires de Vilaweb) ha estat criticar el nacionalisme kosovar només perquè va rebre ajut dels estatunidencs (Ja se sap, el regne de Satan o alguna cosa així).
És absurd forçar els arguments secundaris i oblidar l’essencial. I l’essencial és que al Tibet s’està produint una substitució ètnica, i que la llengua tibetana es troba en perill d’extinció, com es comprova observant qualsevol fotografia on apareguin rètols.
El Tibet genuí no té res a veure amb la Xina ni des del punt de vista ètnic, ni del cultural, ni del lingüístic. I pel que fa a la història – que en tot cas explicaria, però no justificaria – no es pot dir que el Tibet hagi format mai part integrant de la Xina: com a molt han compartit el mateix domini imperial, i quan aquest es sinisitzà, el Tibet va quedar arraconat en una idependència de facto.