Fullejava aquest matí el gruixut llibre "Nuovi raconti romani" d’Alberto Moravia, quan he vist com un paperet es desprenia entre les pàgines i queia suaument planejant, l’he agafat del terra i he vist que es tractava d’un paper de carta de l’Hotel Concordia de Venècia. Estava tot escrit per les dues cares, densament, les línies
Hay un lirio que el tiempo lo consume y hay una fuente que lo hace verdecer… Tú eres el lirio y dame tu perfume, yo soy la fuente y déjame correr Hay una ave que gime noche y día y hay un ángel que la viene a consolar… Tú eres el ángel mi bien, amada
Doncs en parlava l’altre dia en Partal de la feinada que caldria per explicar i recuperar el contacte dels catalans amb el sud d’Itàlia, com deia a l’apunt "Bellesa, en sicilià", per a ells tota la simbologia de la corona d’Aragó seria espanyola, espanyola o castellana, i punt, ni tan sols anomenar aragonès seria acceptable.
Em mirava aquest vespre el telenotícies, la notícia primera i destacada era el desallotjament de Can Ricart, en una imatge es veia un "okupa" de nas vermell donant la mà a un mosso d’esquadra, després un seguit d’entrevistes on els anti-sistema donaven raons de la seva acció. Un noi jove sorprès expressava que no entenia
Discurs del general Joan Prim pronunciat a les Corts el 25 de novembre de 1851. Intens, colèric, directe, profètic, i…actual. ¿Ha podido creer S.S. que los catalanes tienen la condición del perro que lame la mano que le castiga? Si tal ha creido S.S. se equivoca; la condición de los catalanes es la del tigre
De fa uns mesos ha aparegut a Barcelona un "magazine" dedicat als "francophones" de la ciutat anomenat Pilote Urbain. Després de fullejar l’últim número de la revista s’ha de dir que està molt ben editada i la publicitat sorprenentment abundant en un producte gratuït com és. Dels continguts diríem que és la típica munició anti-globalitzadora
Que el català era present a Algèria al segle XX en deixa constància Joan-Daniel Bezsonoff a la novel·la "Les lletres d’amor no serveixen de res", més enllà de la ficció es pot entreveure quina era la realitat lingüística a Orà poc abans de la independència d’Algèria. Els personatges deixen anar ben sovint expressions en francès,
La Claire havia notat que encara sortien roses a la plaça Hadj Salah. – Tens l’ull… l’ull… botànic… -vaig dir.– Que no britànic, fa?Li vaig tocar l’espatlla.– Et besi.– Amb el pensament, nin…– Ens podríem veure aquest cap de setmana?– No sé…– M’ho diràs divendres? Mira que si no m’empassaré deu litres de tinta xinesa.
A les "engrunes" d’en Joan Oliver llegia aquest diumenge el següent: Encara avui queden quatre gats que mantenen el discurs antiesquí i encara avui algun projecte de nova estació o d’ampliació d’una estació ja existent ha de fer front a una certa oposició, però en termes generals, l’esquí té bona premsa i els poders públics
La vesprada de dijous el ministre de defensa José Antonio Alonso, ens informava en unes declaracions a RNE de la compra als Estats Units de míssils "tàctics" tomahawk. Es preveu l’adquisició d’una seixantena d’aquestes joguines per un import entre 700.000 i un milió de dòlars per unitat. Tenint en compte la inoperància d’aquesta mena d’aparells
Diu la Cecilia que aquest dies la ciutat està especialment freda, envoltada d’aquella boira matinal que li dona aquella sensació tan irreal i metàl.lica. Com aquesta poesia de Stefano Benni extreta de "Prima o poi l’amore arriva": Bologna L’autobús té una clau al costat. Pot ser també els passatgers són de llaunaJaqueta, corbataengarjolats per tres
Quina commoció en sentir la intensitat dels versos de Salvador Espriu pronunciats amb tant d’entusiasme pel nostre President, l’emoció ha estat tan gran que fins i tot els sismògrafs parlen d’accentuades tremolors amb epicentre el "Cementiri de Sinera", i és que això de tenir un president nascut a Iznájar té els seus avantatges, es pot
Catalitzador: Dit de la substància que modifica la velocitat d’una reacció química sense aparèixer en els productes finals de la reacció. En parlava a l’Avui en "Ferran Sáez Mateu", a l’article "Postpolítica": El projecte postpolític de CPC és la punta de l’iceberg, i també la sala de proves, d’un projecte de molta més envergadura, gestat
El Tsar es sorprèn;de por moren els peterburgesos.El Tsar s’enfada;de por moren els seus cortesans;però creixen els exèrcits, de qui Déu i la fe és el Tsar.Tsar irascible: Morirem, alegrarem el Tsar! Mickiewizc sobre Nicolau I. Trobat a "L’imperi", de "Riszard Kapuscinski".
Disculpin els il.lustres lectors pel baix nivell del següent apunt, però és el que hi ha: Aquest matí quan llegia l’Avui m’he trobat que una articulista m’enviava -a mi, i a tants d’altres- literalment a cagar: "Catalunya és Espanya. Que fot? Potser sí, però és un fet legal, cultural, mediàtic, econòmic, incontestable. Tu t’hi pots