Una altra de les evidències que ens condueixen a la catalanitat dels Montilla i els entronquen amb la més alta noblesa catalana és el seu escut d’armes. En podeu veure una reproducció aquí, (Heráldica Hispana), on podreu observar com al tercer quarter hi apareix la bandera reial en format de quatre bastons daurats. La descripció
Seguint amb la campanya que va iniciar en Pere Meroño i que després han seguit molts altres blocaires, us penjo un parell de cançons del disc "Luxuria" de Ramon Faura, àlies "Le Petit Ramon", màxim exponent del Rock Hegelià, amb molta, molta psicodèlia. També he decidit obrir una nova categoria
Seguint la bona pensada d’altres blocaires responc l’enquesta que està realitzant aquests darrers dies en Xavier Mir al seu bloc. 1. Creus que el dret d’autodeterminació és aplicable a l’actual Comunitat Autònoma de Catalunya? Sí. Als Pactes Internacionals sobre Drets Humans podem llegir els següents articles: Article 1.1 "Tots els pobles tenen el dret a
L’any 1884, mossèn Feliu Sardà i Salvany publicà "El liberalisme és pecat". És curiós comprovar com en la Catalunya d’avui en dia encara es manté ben viva la doctrina d’aquest conservador del segle XIX.El liberalisme és pecat, ja sigui considerant-lo en l’ordre de les idees com en el dels fets. En l’ordre de les doctrines
M’adhereixo a la proposta d’en Pere Meroño que podeu llegir aquí, en la mesura que em sigui possible em comprometo a parlar i donar el màxim d’informació dels grups dels Països catalans. Avui però us penjo un parell de cançons del grup holandès Doe Maar. Comencem malament, pensareu, la raó és que aquests dies la
De vegades no calen més de 100 paraules en un apunt per detallar amb exactitud allò que sents o penses, fins i tot menys de 40 en poden ser suficients. Ho podeu comprovar en aquest apunt del bloc Stent (Màxim 100 paraules).
Interessant article de Francesc Cabana a Quadern d’economia a l’Avui, "Avís als constructors". Hi podeu trobar el següent aforisme: Les grans societats immobiliàries són sovint conseqüència de la suma dels tres efectes: l’avi va ser franquista, el fill va aprofitar la crisis de la Transició, i el nét és un demòcrata de tota la vida,
Fragment de Boris Pasternak trobat a "El Doctor Givago". Dedicat als periodistes, als bons i als dolents. Ells ja sabran amb quin grup s’identifiquen: Ara el front rus està envaït de corresponsals i de periodistes. Escriuen les seves "impressions", les sentències de la saviesa popular, visiten els ferits, elaboren una nova teoria de l’ànima popular,
Rebuda aquest matí a la bústia, deia així: Benvolguda Trappola. Aquesta nit he somiat, en el somni estava amb tu. Érem en un càmping al Montseny, de nit, grups d’ocells prehistòrics s’acostaven a bandades, eren enormes. Fugint hem entrat a la masia del càmping, fora vèiem com els ocells es llançaven damunt de la gent.
Finalment el demagog ha parlat clar i ha sentenciat que està "trencat", "liquidat" i "acabat". El procés de pau ha dit. De pau? A quin procés es refereix? Si hagués estat realment un procés de pau s’hauria parlat d’acabar amb la dispersió dels presos, de la possibilitat de reinserció per aquells sense delicte de sang,
Impactants les imatges on es veuen els botxins preparant la forca a l’ex-dictador. Saddam derrotat, serè, capbaix, arrogant, irritat, abominable, detestable, escolta humil les indicacions del botxí . La imatge mostra la petitesa humana, l’ocàs d’aquell que anys enrera tenia el poder absolut de decidir sobre la vida i la mort.
Curiós el missatge que llegíem a l’Avui aquest matí a l’apartat "Ens ha arribat (L’Avui confidencial)": El discurs públic és del tot contradictori. Mentre els dirigents del PSE avisen del trencament de la treva, el PSOE no es cansa de deixar anar missatges de tranquil·litat: l’alto el foc es manté, malgrat totes les darreres turbulències.
L’aeroport de Bangkok, allà on ens va deixar el genial Manuel Vázquez Montalbán, remeno llibres tot esperant l’avió per Hanoi, n’escullo un i m’acosto a la caixa per pagar, un grup de set dependentes xerren animadament al voltant, tot i que no entenc ni una paraula m’imagino que parlen de nois, uns somriures i el
A l’apunt d’Avui d’en Xavier Mir (Després de Nadal) s’hi troba un comentari de na Roser Rovira on comenta que no s’ha parlat gens de l’aprovació de la reforma fiscal, reprovació que trobo molt encertada ara que estem ficant tant de moda expressions com que "ara toca un catalanisme social". No cal imaginar gaire que
Brillant article d’en Jacme Tolosa "Istòria de França: las originas" al seu bloc "Democràcia per occitània", on amb to satíric i la seva erudició habitual ens transmet el secret de l’origen de "l’esperit nacional francès". En tradueixo una mica pels que tingueu una mica de dificultat amb l’occità, però cal llegir el document original, aquí.