La trappola

La trappola che non acciuffa niente

28 de novembre de 2006
3 comentaris

El Sevilla

Quina commoció en sentir la intensitat dels versos de Salvador Espriu pronunciats amb tant d’entusiasme pel nostre President, l’emoció ha estat tan gran que fins i tot els sismògrafs parlen d’accentuades tremolors amb epicentre el "Cementiri de Sinera", i és que això de tenir un president nascut a Iznájar té els seus avantatges, es pot recitar emocionadament el poeta arenyenc al Palau de la Generalitat sense ser titllat de provincià o nacionalista identitari. Ha estat però el ministre Jordi Sevilla qui finalment ens ha portat la "Pell de Brau" per deixar-nos ben clar que qui mana a Palau és la Espanya en plural, enunciada així com ho fan sempre, "en singular": ESPAÑA. El discurs però ha estat pronunciat pel polític valencià en castellà, com no podia ser d’altra manera, no ens penséssim pot ser que a un xarnego -segons ell- se li pot parlar en català o que les llengües catalana i valenciana s’assemblen gens ni mica. Tot plegat ben cosmopolita.

  1. Aquest govern s’ha fet des de Catalunya, en contra de la voluntat de Zapatero i del conjunt del PSOE, que preferien un govern de sociovergència, amb en Mas de president.

    Això és així, i de proves n’hi ha un fotimer. Per tant, que diguin el que vulguin el Sevilla i altres sequaços del PSOE. La veritat és que els ha sortit el tret per la culata, i ara hauran d’entomar un govern català amb Carod-Rovira de vicepresident i amb un pes important dels independentistes d’ERC.

     Les eleccions a les Corts espanyoles són d’aquí a quatre dies i el Zapatero es va desinflant cada cop més. Si a més l’anomenat "procés de pau" al País Basc acaba fracassant, a veure com superen el tràngol …

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!