La trappola

Enmig de les muntanyes del nord del Líban, lluny del tràfec de les grans ciutats, del patiment de les guerres, del dolor de palestins i jueus, hi neix el riu Adonis, deïtat fenícia amant d’Astarté; deessa de l’amor nascuda entre dos rius que arribà al Líban i esposà l’esperit del blat. Pels grecs Adonis era un ésser mortal que va morir per l’atac d’un senglar, en una vall del Líban. Deien que Astarté va lluitar tant per l’esperit d’Adonis contra les potències infernals, i que la intensitat del seu amor fou tal que aquestes decidiren tornar-lo a la terra en l’època de l’any en que els rius desborden i els camps verdegen.

A la font de les aigües de l’Adonis, s’hi trobava un temple que ja era antic en temps de Llucià, anomenat Afaca, el “bes” pels grecs. Aquí fou on Adonis i Astarté van fer l’amor per primera vegada, segons la llegenda, i el déu sortí a caçar i morí allà on el gran riu sorgeix de la muntanya. “Hi ha una gran meravella a Biblos” – diu Llucià, un riu té les seves fonts a la muntanya del Líban i corre fins a la mar. Té el nom d’Adonis. Tots els anys perd el seu color i pren el de la sang. A la desembocadura tenyeix de vermell una bona part del mar. Així és com coneix el poble de Biblos que ha arribat la mort del déu.

Però l’amor d’Astarté féu ressuscitar Adonis, i tornà l’amor, i tornà la vida en l’època que les neus deixaven l’esperit de la muntanya. I tornarà la mort, any rera any, el déu morirà fins que l’amor d’Astarté faci possible un altre cop el miracle. És l’amor etern que mai no mor el que crea la vida.

Desitjo algun dia puguem fer el viatge somniat i veure el roig del riu d’Adonis, arribar fins a Afqa, allà on les dues deïtats es van fondre en el bes infinit.

Per a més informació veure: “Among the Arabs: Mirror to Damascus. The hills of Adonis” del periodista i escriptor anglès Colin Thubron.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!