La trappola

El que no entenc d’aquesta polèmica de la Fira de Frankfurt és com s’estan acceptant per la nostra literatura arguments més propis d’associacions i partits com Ciutadans de Catalunya, Convivencia Cívica Catalana, Asociación por la tolerancia. L’argument és exactament el mateix, el castellà és una llengua tan catalana com el català i per tant s’han de promocionar de la mateixa manera i a títol individual. No s’entén com rebutgem de ple aquesta mena d’arguments en termes docents i en canvi s’accepten amb tota naturalitat quan parlem de literatura.

Que els cabdills de la indústria editorial pensin així i decideixin com volen tallar el bacallà ho entenc, però que els nostres polítics hi fiquin el nas per alimentar encara més la polèmica ho trobo vergonyós. No senyors, s’equivoquen, aquesta discussió podria no haver existit mai, els escriptors en llengua castellana hi podrien haver anat com a convidats per la Generalitat sense cap mena de polèmica sempre i quan s’hagués deixat ben clar que la representació i la festa eren per a la llengua catalana. La controvèrsia només interessa per mostrar el català com una llengua subordinada al castellà, quan es discuteixen temes com aquests estem negant l’existència d’una literatura catalana per sí mateixa, ells ho saben i per això intenten que se’n parli el màxim possible. De la mateixa manera quan el candidat Montilla declara "que Cataluña exhiba orgullosa su lengua y al mismo tiempo haga bandera de su realidad, basada en la convivencia de dos lenguas que se funden en una única cultura", obrim bé els ulls i parem atenció, està insinuant pot ser l’existència d’una única cultura al Principat? Dues llengues una cultura, això com s’explica?

En tota aquesta discussió hi trobo molt a faltar la veu de l’escriptor Manuel Vázquez Montalbán, tinc el pressentiment que amb ell present la polèmica s’hauria acabat ben ràpid.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!