Laia Jurado i Canadell

(article publicat a la Directa) Els temes educatius no es poden prendre a la lleugera, sinó que abans de prendre alguna decisió s’ha d’estudiar bé tots els afectes que tindran. Però aquesta premissa, els governants no la tenen massa clara, ja que des de fa anys cada vegada que hi ha canvi de govern es creen noves lleis i nous decrets educatius que no arriben a aplicar-se en la seva totalitat, ja que al no haver-hi un compromís polític, amb 4 anys que dura una legislatura o no hi ha temps d’implantar-se o no hi ha els recursos suficients o bé qui ho ha de portar a terme és un partit el qual va votar en contra en el seu moment i no hi destina els esforços necessaris perquè doni el seu fruit i molt menys quan des del govern central tracten d’imposar-nos el seu model com si fóssim una colònia cultural espanyola.

Un dels temes educatius que porta més cua  és el relacionat amb la immigració i el nivell acadèmic, i normalment hi ha gent que els interrelacionen, i acostumen a dir: per culpa dels immigrants el nivell acadèmic ha baixat.  Primer de tot, penso que s’ha de treure l’etiqueta de culpabilitat del món educatiu, ja que a les escoles i els instituts se’ls hi  han exigit unes funcions que no són les seves, sinó que formen part de l’educació en les famílies, els barri, la ciutat.

Aquest article l’escric més com a psicopedagoga i mestra que com a regidora i política. La pressió que sentim sobre la nostra feina és molt gran, ja que no estem recolzats per ningú, no tenim autoritat ni se’ns respecta i, en canvi, se’ns demana que solucionem temes que no són a les nostres mans i el que és clar és que no tots els mals de la societat provenen de l’àmbit de l’educació formal.

Després d’aquesta introducció, em centraré en el tema que ocupa aquest article: les aules d’acollida. Com he dit abans, el procés educatiu és molt complex hi s’han de tenir en compte moltes variables. Per altra banda, tots els recursos tant materials com humans que es destinin han de ser benvinguts, sempre que no siguin per mesures segregadores com les que es pretenen implantar des del Departament d’Educació, amb la complicitat d’alguns ajuntament. 

En teoria, l’aula d’acollida és un recurs que tenen les escoles per donar suport durant un temps determinant als alumnes nouvinguts que ho necessitin: sobretot tot en temes com la llengua i la cultura del nostre país. Però en la pràctica, moltes vegades aquestes aules d’acollida s’han convertit en un calaix de sastre, on qualsevol alumne que “molesti” se l’envia allà.

Les aules d’acollida haurien d’ajudar a atendre els alumnes, no com a calaix de sastre, sinó dotant als mestres tutors de recursos per tal de facilitar la feina. És evident que s’haurà de donar suport fora de l’aula, però això no vol dir que tot el dia aquests alumnes estiguin aïllats del seu grup classe, ja que una cosa ens ha de quedar clara: els coneixement acadèmics són molt importants per la vida, però les habilitats socials i de relació també són un punt a tenir en compte i si volem que aprenguin el nostre idioma, coneguin la nostra cultura i s’integrin en la nostra societat això no ho podrem fer amb aïllaments a l’escola.

Dintre de les “brillants” idees del Departament d’Educació, encara que ja l’han anat maquillant i canviant, era la de crear el que van anomenar espais d’acollida transitoris, és a dir uns centres on s’agrupessin tots els nouvinguts a una ciutat, que s’experimentarien a Reus i a Vic com a ciutats pilot. Realment, aquest sistema totalment antipedagògic no deixava de ser res més que la creació d’un gueto per a immigrants. Després de les crítiques que la proposta que tenia la benedicció dels equips de govern dels ajuntaments de Reus i Vic sembla que no tirarà endavant i que, de moment, no es faran aquest tipus d’espais segregadors i no educatius. Una persona ha de rebre una educació integral, és a dir, qualsevol lloc on vagi o tot el què faci ha de servir per educar. Per tant, hem d’anar molt en compte amb el què fem.

En definitiva, jo sóc del parer  que tots els recursos educatius s’han d’aprofitar, que els alumnes han d’estar integrats a l’escola ordinària (amb els suports i ajuts que els hi calgui) i que la segregació a l’escola, és el reflex de la segregació que es viurà a la ciutat, al barri i al carrer i aquest no és el país que molts volem.