Laia Jurado i Canadell

Des de fa unes setmanes a Vic s’ha posat en marxa una campanya per controlar la circulació de les bicicletes. Primer s’aturava als ciclistes per informar-los i posteriorment se’ls ha sancionat amb multes. Fins aquí tot correcte si parléssim d’una ciutat on el 50 % de la població, o, abaixem-ho al 30%, anés amb bicicleta, fos un incívic i dificultés la mobilitat dels vianants o dels automobilistes, però realment els ciclistes que circulen per Vic es poden comptar amb els dits de la mà, a part, que han estat incentivats des de l’Ajuntament amb la campanya bicing per fomentar l’esport i el transport ecològic a la ciutat.

Jo entenc que el codi de circulació o l’ordenança que avui ocupa aquesta columna, ha de protegir els usuaris de la via pública. Començant pels més dèbils, els quals han de tenir més protecció i acabant amb els més forts. Si fem una llista d’aquests usuaris veiem que els primers que hem de protegir són els vianants, però els segons són els ciclistes. I en aquest punt és on s’està fallant.

Parlaré d’un cas pràctic (real). L’ordenança diu que sempre s’ha d’anar pels carrils bici i en cas que no n’hi hagin, s’ha d’anar per la calçada (exceptuant les zones peatonals que després dels vianants, els ciclistes tenen preferència). Una noia que sempre es desplaça amb bicicleta i al portaequipatge porta la seva filla  de 2 anys. Què es troba?, que quan no hi ha carrils bicis ha d’anar per la carretera exposant-se al trànsit de la ciutat i fent perillar no només la seva integritat física sinó també la de la seva filla. L’opció que ha pres per evitar ser sancionada és deixar aparcada la bicicleta.

Si les lleis han de protegir els més febles, és il·lògic que s’obligui als ciclistes a posar en perill la seva vida quan els conductors de cotxes no veuen els ciclistes com un altre vehicle, sinó com un objecte que fa nosa a la carretera i, per tant, no els hi donen cap preferència.

Amb això s’està creant un col·lectiu de perseguits, els ciclistes urbans és a dir, un col·lectiu incomprès i que té com a efecte que deixi la bicicleta i torni a agafar el cotxe.  Mireu, si tota la ciutat tingués carrils bicis adequats, és a dir a les voreres, després seria lògic que s’apliqués la normativa, però si no hi ha les infrastructures adequades, no es pot aplicar.