Laia Jurado i Canadell
Mestra de la República Catalana
12 de desembre de 2007
Sense categoria
3 comentaris
BONES FESTES I VIGILEM AMB LES FEBRES.
Cada any ens comencem a adonar que s’acosta el Nadal quan al carrer es donen dues febres. La primera ja comença al setembre: la de la loteria. Només veus números penjats als aparadors de les botigues, bars, restaurants. També arriben les participacions del fill o de la filla, del bàsquet, del futbol, la de l’associació de veïns. Qui en compra, quan els té tots guardats al calaix per no perdre’ls, comença a fer el conte de la lletera: el 22 de desembre quan hi hagi el sorteig i diguin el gran número, que segur que serà aquest, jo… i somniem durant aquest mesos amb tot el que farem i deixarem de fer, el que comprarem i el que guardarem, el que regalarem i el que ens quedarem.
L’altra febre és quan comencen a penjar de banda a banda dels carrers i dels arbres, la decoració de les festes. Àngels, un Bones Festes, bombetes, campanes. Aquí si que ja penses que falta molt poc, que ja s’acosta.
Ara que aquesta febre cada vegada comença més aviat i dura fins havent passat reis, ens fa somiar en què ens cagarà el tió, què ens passaran els reis o què tal d’original serà el nostre amic invisible.
Quan reflexiones i mires tot el que hi ha al voltant, veus que és una gran bogeria, uns fets compulsius, una febrada. I qui en té la culpa? Doncs una mica tots. La loteria: toca a qui toca, tinguis més o menys números. Només n’hi ha un de bo (i alguns vigatans afortunats ja ho saben), per molt que en compris molts és la sort d’escollir l’afortunat. I què en diem dels llums de Nadal, voleu dir que necessitem que els engeguin un mes abans de les festes amb el dispendi energètic que això comporta? A mi em sembla que no cal tan aviat, ja que estalviaríem energia i hauria menys contaminació lumínica i més ara que a la ciutat s’han de canviar les faroles del casc antic perquè contaminen lumínicament i en canvi durant un mes s’omple tot de llums i més llums; per pensar-hi una mica.
Ui! I no me’n vull descuidar, la nova moda de decoració que veiem a algunes botigues i façanes. Tot de Pares Nadals enfilats a les façanes dels edificis i a les entrades de les botigues. Quin horror¡. Veritat que semblen més un lladre que no pas algú que ens ve a desitjar unes bones festes?. Millor ens quedem amb els simpàtics tions i amb els reis d’orient de sempre per donar la benvinguda a les festes de Nadal.
En definitiva, per si no us en heu adonat, només anunciar-vos que ja s’acosten les festes de Nadal i desitjar-vos unes Bones Festes!!! (a l’avançada, per concordar una mica amb l’ambient del carrer).
I, si us plau, tots plegats siguem menys consumistes, i vigilem tota la bogeria i les febrades que l’acompanyen.
Ara que aquesta febre cada vegada comença més aviat i dura fins havent passat reis, ens fa somiar en què ens cagarà el tió, què ens passaran els reis o què tal d’original serà el nostre amic invisible.
Quan reflexiones i mires tot el que hi ha al voltant, veus que és una gran bogeria, uns fets compulsius, una febrada. I qui en té la culpa? Doncs una mica tots. La loteria: toca a qui toca, tinguis més o menys números. Només n’hi ha un de bo (i alguns vigatans afortunats ja ho saben), per molt que en compris molts és la sort d’escollir l’afortunat. I què en diem dels llums de Nadal, voleu dir que necessitem que els engeguin un mes abans de les festes amb el dispendi energètic que això comporta? A mi em sembla que no cal tan aviat, ja que estalviaríem energia i hauria menys contaminació lumínica i més ara que a la ciutat s’han de canviar les faroles del casc antic perquè contaminen lumínicament i en canvi durant un mes s’omple tot de llums i més llums; per pensar-hi una mica.
Ui! I no me’n vull descuidar, la nova moda de decoració que veiem a algunes botigues i façanes. Tot de Pares Nadals enfilats a les façanes dels edificis i a les entrades de les botigues. Quin horror¡. Veritat que semblen més un lladre que no pas algú que ens ve a desitjar unes bones festes?. Millor ens quedem amb els simpàtics tions i amb els reis d’orient de sempre per donar la benvinguda a les festes de Nadal.
En definitiva, per si no us en heu adonat, només anunciar-vos que ja s’acosten les festes de Nadal i desitjar-vos unes Bones Festes!!! (a l’avançada, per concordar una mica amb l’ambient del carrer).
I, si us plau, tots plegats siguem menys consumistes, i vigilem tota la bogeria i les febrades que l’acompanyen.
Comparteix això:
Relacionats
UNA LLIGA ESPORTIVA ESCOLAR.
A Sense categoria
L?un és el tot o el tot fa l?un?
A Sense categoria
Discurs del 5D
A Sense categoria
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
…….
Laia molt bona feina amb el tema de l’oncle boscall, crec que a vic anirà molt bé la vostra tasca tant informadora com integradora sobre el tema del nadal (de les festes vull dir, no de la residència). També trobo molt encertades les dues escoles que heu triat per començar a implantar l’oncle boscall a la ciutat de vic.
Cada any, per aquestes dates, dues forces sobrenaturals es volen apoderar de mi. Per un costat hi ha l’esperit del Nadal que busca en el meu ser la part més tendra, menys egoista, més sensible, i em fa reflexionar sobre les coses que passen, la parella, la família i sobretot del que em passa a mi. Per l’altra costat hi ha el dimoni, que es fa fort perquè consumeixi, perquè compri el que ningú necessita, i em domina tant que em treu el consumidor que porto dins, aquell jo que no vull semblar, i de cop i volta em veig fent cua al darrera de persones inconscients que esperen el seu torn per comprar, i compro una i altra vegada.
L’esperit del Nadal em deixa massa sol, cada any em fa el mateix. Es com si em digués que no deixi de ser jo només quatre dies , que intenti agradar-me tot l’any i que em preocupi de la gent que estimo tot l’any i que quan arribin aquestes dates les gaudeixi com mai.