Laia Jurado i Canadell

En la societat actual i molt més en la situació de crisi que patim s’accentua encara més l’individualisme i això porta a que cadascú defensi els seus propis interessos per sobre de totes les coses i oblidant-se del col.lectiu.

Com diu una meva companya de feina “procura per tu!”.

És clar que la persona com a individu ha de vetllar pels seus interessos, només faltaria que no ho pogués fer, però no vivim sols en els nostres pobles o ciutats, ni en els nostres barris, ni a la feina, ni en l’oci. Mai no estem sols, vivim formant part d’una xarxa social (i no em refereixo al facebook tant de moda) i últimament hi ha molts sectors socials que se n’han oblidat.

Estem immersos en una societat individualista i competitiva que fa que siguem com un gegant amb peus de fang a la mínima ensopegada si estem sols ens enfonsem! Aquest és un model social dèbil, un model amb el que no hi estic pas d’acord, una societat que no vull que sigui la meva.

Crec que un camí a seguir des d’un punt de vista social i polític ha de passar per consolidar les xarxes socials (torno a repetir, no em refereixo a xarxes informàtiques), que són la base de la cohesió i de la fortalesa dels pobles.  Per mi la base dels pobles comença en els seus barris i, per tant, tothom hi forma part. Un barri organitzat i amb una xarxa ben teixida és preocupa per tot el que afecta a la seva societat i al seu territori i pot aconseguir allò que individualment seria impossible i que al poder polític establert ja li va bé .

Anem a posar un exemple concret: què està passant amb els petits comerciants? Se’ls  hi demana que tinguin presencia als barris, ja que donen vida i moviment i creen un entorn social amb els seus veïns, però cada vegada es troben més ofegats i des de l’administració ben cosa es fa per la seva supervivència. Si tanca la botiga del barri, es trenca una part de la xarxa, una part de la base per la cohesió social. El mateix passa amb bars, restaurants i altres establiments de concurrència pública que fan que els nostres barris siguin vius. Escoles, escoles bressols, associacions …

Per tot això cada vegada crec més en el treball social i polític des de les associacions veïnals, que són capaces de resoldre molts dels conflictes que poden haver-hi als barris i conseqüentment a les ciutats. Són elles les que trepitgen el carrer, coneixen si a l’escala A o la B estan bé i poden fer molt per la integració dels veïns nouvinguts. En fi, poden ser la base perquè la gent trobi que forma part d’un col.lectiu, d’un país i per anar avançant en el canvi de model social.

I si aquestes associacions estan interconnectades per tota la ciutat, creant una teranyina compacta amb un teixit el màxim d’espès, amb la col·laboració del màxim de gent que conviu al barri, a la ciutat, amb la suma de les individualitats farem una societat més igualitària, sense tants perjudicis i amb el tu a tu més proper.

I no cal oblidar que a més aquest treball es pot fer en part d’una forma lúdica donant-li vida al barri per mitjà de festes i actes populars.