Després de la convocatòria d’eleccions per al 27 de setembre, esperem que tots dos bàndols, sobiranistes i unionistes, prenguin el gran exemple que ens va donar l’Escòcia l’any passat, conegut per tothom.
Vull dir sense rancúnia, sense manipulacions maldestres, sense insults… però, per descomptat, serà difícil, el món de la Política és un merder amb gent que, per consell dels seus assessors, diu la bestiesa més gran només per sortir quinze minuts als mitjans, i després adéu per sempre més.
Però el més curiós és que mentre els independentistes saben ben bé quina cosa volen i com la volen assolir, els unionistes van sense rumb, cadascú pel seu costat i amb candidats més hooligans que no pas candidats intel.ligents.
Dins un article meu de Blasting, vaig dir que si els unionistes volen guanyar, millor que es fixin en l’exemple escocès, o si no, que es callin, perquè només fan que demanar el vot de gent no gens cultivada, o primària, com passa amb els votants a Badalona del García Albiol.
Però els de Manos Limpias, demostren un cop més la seva mentalitat de segle XIX o que son com el Chuck Norris, amb el seu paternalisme tipus granges “Fes fora la droga d’Amèrica”, que ell mateix patrocina, per nois delinqüents que volen regenerar-se. Les seves denúncies son tan de pintoresques que segur que un dia, si pogueren, denunciarien Gustave Flaubert per haver escrit “Madame Bovary” i acusar-lo d’indecent.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Gràcies per despertar en mi curiositat sobre el Chuck Norris.
Verdaderament, o vostè no sap que és Manos Limpias o vostè no sap qui és Chuck Norris. Valenta és la ignorància!
I sobre el paternalisme de les granjes de desintoxicació deixim dir-li un parell de coses (amb tots els respectes):
1.- Vostè mateix ha dit que són “per nois delinqüents que volen regenerar-se”. Ningú els obliga (o sigui, que de paternalisme, res de res).
2.- Les granjes de desintoxicació s’han vist, després d’anys d’experiències (incloent-hi les granjes d’El Patriarca), que són un dels millors mètodes per alliberar de la dependència a moltes persones.
Ara, si vol, es pot riure dels drogaadictes o del sr. Chuck Norris, però seria millor que abans de dir segons quines “gràcies” s’informés una mica.
Atentament
“Millor que callin”, per caritat, que aquest “es callin” fa mal a la vista.
No és ‘que “es” callin’. És ‘que callin’.
Sense rancúnia…. El títol de l’article és un catanyol horripilant, que grinyola fortament. En castellà es diu: “…que se callen”, però en catal’a és “…que callin”, sense el reflexiu.
Em sap greu l’errada. Ara la rectificaré. Però el més important, jo crec, és la resta de l’article, no pas una equivocació del titular.
Tinc que millorar el meu català. Tot i que tinc un avantatge amb el diccionari del meu ordinador al Word, però crec que per una petita errada al títol, no tenim que lamentar-nos de valent.
“Que callin”, no pas “que es callin”, per l’amor de Déu!
Ja la vaig rectificar, tot i que crec, amic Ramon, que no cal amollar tota mena de laments per una petita fallada d’ortografia.
Saluts,
JULIÁN.