Ahir al vespre vaig intervenir en el cicle de xerrades organitzat per les JERC de Lleida amb el títol “La tradició ideològica republicana”, anant al meu càrrec fer una aproximació a la història del republicanisme català.
En primer lloc, vull felicitar les JERC de Lleida per aquesta iniciativa, ben poc habitual al si del partit, orientada a conrear el pensament polític propi. Els conferenciants que em precediren en l’ús de la paraula en les jornades precedents foren: David Casassas (que tractà sobre les bases teòriques i normatives del republicanisme), Daniel Raventós (que analitzà la renda bàsica com a dret a l’existència material des de la perspectiva republicana), i tancarà el cicle Lluís Pérez, que desenvoluparà la concepció del patriotisme republicà.
Davant la trentena d’assistents a la seu de l’Institut d’Estudis Ilerdencs vaig desenvolupar la comunació presentada amb el títol: “Té futur el republicanisme català ?”, al congrés de pensament polític als Països Catalans(1714-2014), celebrat precisament a Lleida el setembre del 2006. Al llarg dels darrers anys ha anat ampliant les tesis apuntades en aquell treball on sostenia que sense ideologia pròpia, és a dir el republicanisme, ERC mai consolidarà una alternativa polítca al liberalisme de CDC ni al socialisme del PSC. Un animat debat va seguir a l’exposició inicial i vam acabar sopant plegats els més incombustibles dels assistents.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Si existeix el català a la franja del ponent no és per la voluntat repúblicana principatina, si no no s’explicaria com a una capital del cap i casal del republicanisme com Barcelona el català sembla sovint encara més enderrerit.
De fet segon una determinada fisonomia estructural n’hi els aparells que funcionen amb més estabilitat i seguretat amb un bimotor que a un sol motor molt més gran.