Avui mateix, Uriel Bertran ha publicat al seu facebook un breu i clarificador article sobre l’actuació política de la formació anticapitalista CUP en el procés sobiranista en curs, ben diferent de la que mantindria SI en cas d’haver mantingut la representació parlamentària el 2012.
Dissortadament, situació de Solidaritat és marginal però políticament l’estratègia és coherent, com ho va ser el gest fa pocs de dies de donar suport al manifest per la normalització efectiva del català. Cal treballar per confluir amb tothom que comparteixi un patriotisme republicà que tingui la independència com a prioritat. Per això reprodueixo l’article d’Uriel Bertran que comparteixo plenament:
“Vull començar expressant el meu suport a la CUP per la persecució judicial d’alguns dels seus càrrecs electes. Dit això vull fer una reflexió entorn la desobediència institucional per assolir la independència.
Hi ha dos tipus de desobediències que pot impulsar una institució , les pro-actives i les que són una resposta a una actuació espanyola. Les de resposta són necessàries (per exemple la no col·laboració amb l’Audiència Nacional). Per contra, les desobediències pro-actives de tipus parcial per part de les institucions (la desobediència a determinades lleis) no les veig gens clares . Aquí també vull remarcar que parlo de les institucions, no de la ciutadania. La ciutadania es pot rebel·lar contra una llei injusta com va ser el cas de la insubmissió (jo ho vaig fer). Les institucions han d’anar amb molta cura.
Crec que el més eficaç és, no unes desobediències parcials a determinades lleis, sinó una i definitiva, al marc constitucional sencer, amb la Declaració Unilateral d’Independència o la convocatòria d’un referèndum unilateral. Per què la CUP no reclama això?
La CUP va afirmar que s’havia perdut el plebiscit i que no es podia desobeir amb una DUI. No estic d’acord amb el relat espanyol del 48% assumit per tot l’independentisme parlamentari, però en tot cas, llavors perquè la CUP no va posar com a condició per a investir el candidat de CDC la convocatòria immediata d’un referèndum unilateral d’independència?
Per contra, es plantegen desobediències parcials a lleis espanyoles. En aquest cas, ja no cal el 50%? quines desobediències necessiten el 50% i quines no? És molt difícil d’explicar internament i externament. Però la qüestió de fons no és aquesta, un procés independentista dins el marc europeu “democràtic” ha de desobeir una vegada i de cop, en tot. I es pot fer immediatament amb la DUI o el referèndum unilateral! Les desobediències parcials seran molt difícils d’explicar, amb quina legitimitat? quines sí i quines no? qui decideix què és injust i què no? Crec que ens farà perdre força, no guanyar-ne. Estic obert a que se’m convenci però no ho veig clar.
Desobeïm? Sí, però per canviar-ho tot, ara, ja, de cop, DUI o Referèndum Unilateral.”
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!