Jaume Renyer

per l'esquerra de la llibertat

20 de maig de 2008
6 comentaris

UOC: llengua i identitat a Catalunya 2008

Miquel Strubell ha coordinat un estudi que porta per títol “Llengua i identitat a Catalunya 2008”, fet públic avui mateix, segons el qual un 36’5 per cent dels votants en un referèndum d’autodeterminació de Catalunya votaria favorablement l’opció independentista.

La Universitat Oberta de Catalunya ha promogut aquest treball científic que posa a disposició dels agents polítics i socials de casa nostra un document que haurà de ser estudiat detingudament atesa la rellevància de les qüestions tractades. No obstant això, la simple lectura de la dada parcial referida al suport que obtindria l’opció independentista en un eventual referèndum d’autodeterminació té un impacte polític de primer ordre. Si en uns moments en els quals els partits teòricament favorables al dret d’autodeterminació (CIU i ERC) viuen temps de crisi  i ICV i PSC, que no en són pas favorables, no paren de devaluar aquesta via, i malgrat això els percentatges de catalans proclius al dret a decidir és tan alt, què passaria si hi hagués una direcció política decidida a exercir-lo ?.

Aquest estiu els principals partits catalans celebren congrés, el primer el d’ERC al juny, CDC i PSC al juliol. Si l’Esquerra es dota d’una nova direcció amb voluntat i capacitat de sostenir un conflicte polític amb l’Estat espanyol per tal de poder exercir el dret d’autodetermionació, canviarà també el mapa polític català i la correlació de forces favorables al dret a decidir pot ser una realitat a curt termini. Els que pugnem legítimament per accedir a la direcció d’ERC (i els que també legítimament busquen mantenir-s’hi) tenim la responsabilitat de resituar el partit en la línia teòrica i pràctica d’una estratègia centrada en l’exercici del dret d’autodeterminació. A tots ens cal capacitat d’autocrítica, crítica, reflexió i cohesió per estar a l’alçada del repte històric que se li presenta al nostre poble.     

  1. Benvolgut Jaume,

    La informació que dónes en la primera frase és incorrecta. No són el 36’5 per cent dels votants, sinó el 36’5 per cent dels enquestats. Si es comptessin només els votants, el percentatge de partidaris oscil·la entre el 52 i el 62%, mentre que els contraris de la independència oscil·les entre el 37 i el 47%.

    Pots veure-ho explicat clarament a l‘anunci de la UOC.

    Això vol dir que el 2014 és massa enllà. Que el referèndum cal fer-lo ARA i que és pràcticament segur que el guanyarem.

  2. Si el 27,1% que diu que s’abstindria s’abstingués i l’11,7% d’indecisos també s’abstingués el resultat del referèndum seria
    62,29% Sí (7,29 punts percentuals per sobre del 55% exigit per la UE a Montenegro)
    37,71% No
     
    Si el 27,1% que diu que s’abstindria s’abstingués i l’11,7% d’indecisos votessin en contra la independència, el resultat del referèndum seria
    51,92% Sí (1,92 punts per sobre del 50% exigit per l’ONU a Timor Oriental)
    48,07% No
     
    Si el 27,1% que diu que s’abstindria s’abstingués i l’11,7% d’indecisos es dividissin en les mateixes proporcions que diu l’enquesta, el resultat del referèndum seria el mateix que en el primer suposit (62,29% Sí, 37,71% No).
     
    Si el 27,1% que diu que s’abstindria s’abstingués i l’11,7% d’indecisos votessin a favor de la independència, el resultat del referèndum seria
    68,56% Sí (1,89 punts per sobre del 66,67% demanat per l’Artur Mas)
    31,44% No
  3. Ahir vaig assistir a Vilanova i la Geltrú a la prersentació de la candidatura i programa d’Esquerra Independentista, en què hi vas participar junt amb l’Uriel Bertran. Com ahir era el dia en què es presentava el llibre del Joan Puigcercós, en vau fer la referència. Em va cridar l’atenció poderosament  l’efecte mediàtic que portàveu al damunt i que va quedar exemplificat amb la consideració àmplia de, tot i confessar que no havieu llegit el llibre, del liberalisme que propugna el candidat a president.

    Certament em vaig quedar bastant astorat de la vostra reduïda cultura política, o bé va ser malaintenció. I us vau permetre unes afirmacions que, sort en tenieu de la ignorància dels assistents.

    Per això deixo aquest comenari al teu bloc: en el llibre es citen els exemples de Blair i Clinton com a models liberals. I aquí ve on crec necessari fer aquest aclariment:

    En el món anglosaxó s’anomena liberal a un autor com ara Paul Krugman, que està a favor de la universalització dels serveis públics (sanitat, educació, serveis socials, …), augmentar la despesa pública social, incrementar la progressivitat fiscal i afavorir polítiuqes públiques redistributives.  En el context  mediterrani i centreeuropeu, els polítics i autors liberals proposen polítiuqes en sentit oposat: estan en contra de la universalització dels drets socials, afavoreixen l’abaixada d’imostos i la reducció de la despesa pública, i no afavoreixen les polítiuqes redistributives de l’estat ni la progressivitat fiscal. Com podem apreciar els liberals del món angloisaxó podríem titllar-los de socialdemòcrates europeus. En el llibre es contextua de manera clara el terme liberal, i això vosaltres ho heu obviat. O bé desconeixeu aquests principis bàsics, un jurista i un economista!

  4. Benvolguda Roser, ja tinc clar que el nom no és de veritat, ja que quan escriviu dieu que us vau quedar “astorat”, tanquem aquesta qüestió. Entenc que entreu a sac contra les propostes d’EI, ja que molesten a alguns/algunes. Si ens posem en l’àmbit de la teoria, res impedia parlar d’esquerres no dogmatiques, que és com s’identifiquen les posicions a l’europa continental, el problema és que alguns, en termes d’en Lakoff han perdut el seu marc conceptual, i en el procès per demostrar que son “d’ordre” giren cap a la seva dreta, son ben lliures, però d’altres seguim creient en els valors de les esquerres en el si del partit, posicions d’esquerres: plurals, obertes i no dogmatiques,  amb un fort contingut social i de justicia redistributiva. Alguns/es seguim creient que la forma d’anomenar les posicions d’esquerres en el partit, son prou clares, que no ens cal fer jocs de paraules ni renuncies conceptuals. Cordialment,

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!