Jaume Renyer

per l'esquerra de la llibertat

29 d'abril de 2011
3 comentaris

Recuperem Estat Català per a l’independentisme

Arran dels actes commemoratius del setanta-cinquè aniversari de l’assassinat dels germans Badia ha reaparegut als ulls de l’opinió pública l’existència d’Estat Català com a formació política.

 

Alguns mitjans, especialment Nació Digital, s’han fet ressò  d’una pugna soterrada entre dues fraccions que se’n disputen les sigles: la que representa la continuïtat històrica encapçalada per Josep Planchart i els “entristes” comandats per Jordi Miró. Des que aquests darrers assaltaren la formació independentista fundada per Macià amb l’aparent pretensió de renovar-la, faltant a la confiança dipositada inicialment pels venerables militants de la generació d’en Planchart, Estat Català ha esdevingut un instrument en mans de l’internacionalisme.

Amb aquesta maniobra la colla de Miró, amb una trajectòria de treball fraccional llargament acreditada al si de les organitzacions independentistes “revolucionàries”, han bloquejat unes sigles històriques en un moment en què podrien esdevenir un referent i un revulsiu pel conjunt de l’independentisme. La legalitat espanyola ha donat la raó als “entristes”  -aquells que empren la tàctica trotskista d’infiltrar-se en organitzacions socialdemòcrates per suplantar-ne els objectius- però la legitimitat històrica està indubtablement del costat de Planchart i els seus companys.

A l’independentisme català és també l’hora de les retro-avantguardes i de recuperar per a la causa de la llibertat de Catalunya, no pas de la revolució socialista internacional, el patrimoni col·lectiu que representa Estat Català.

Post Scriptum, 29 d’abril del 2018.

He de fer autocrítica pels prejudicis personals continguts en aqueix apunt envers els qui assumiren fa nou anys la direcció d’Estat Català, cal reconèixer el treball que han fet preservant aqueixes sigles històriques de l’extinció. Però insisteixo en la conveniència de fer novament d’Estat Català una organització operativa en l’actual moment polític, obrint les portes a nous militants i actualitzant l’ideari tot contribuint a una estratègia unitària de l’independentisme per tal de fer front al poder espanyol.

  1. Per què no expliques que amb en Bentanachs i en Miró comparteixes militància a SI?

    I per què no exposes tot allò de la Unión de Lucha ML que saps perfectament i sempre expliques? 

    I mantes coses més… 

  2. Quina vergonya el post scruptum aquest del 29 d’abril

    Ara resultarà que els que es van carregar EC van treballar per preservar les sigles, suposo que ho feien mentre putejaven als militants històrics als que els hi van prendre el partit i a tota la gent que era amb ells deixant-se la pell per preservar DE VERITAT les sigles.

    Vergonya te’n hauries de donar

    I tu que diantre has fet per Estat Català a banda de xerrar???

    1. El Post Scriptum respon a un intent de conciliació que va menar una personalitat de reconegut prestigi entre l’independentisme català per tal que Jordi Miró s’avingués a cedir les sigles d’Estat Català i fer-les un altre cop representatives i operatives. Dissortadament, no va reeixir.

      Si tens alguna altra via per aconseguir aqueix objectiu fes-m’ho saber.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!