Avui he tingut l’honor i el goig de participar als actes organitzats per Estat Català per commemorar el 95è aniversari de l’intent d’independitzar Catalunya amb una acció militar comandada per Francesc Macià des de Prats de Molló.
Al torn d’intervencions a Vil·la Denise, la casa que fou seu de l’estat major de Macià, he dit que l’exemple d’aquella iniciativa és un motiu de reflexió pels independentistes d’avui per tal de sortir de l’atzucac posterior a l’octubre del 2017. Cal recuperar la credibilitat de la causa nacional malmesa per uns dirigents que majoritàriament no han estat a l’alçada dels seus compromisos i que ara fan teatre autonomista sense autocrítica ni assumpció de responsabilitats -dimitint- per part seva. Cal recuperar també la viabilitat de la independència, sense l’autoengany de taules de diàleg ni pactes amb el PSOE com a mal menor en comparació amb el PP. El Consell per la República és la principal eina que hores d’ara pot assumir el repte de capgirar la desconstrucció del procés.
Post Scriptum, 30 d’octubre del 2022.
Avui he tornat a Prats de Molló per participar a la Primera Jornada “Història i debat nacional. Els fets de Prats de Molló i la Catalunya del Nord a principis de segle XX”, organitzada per l’associació Casa Macià, amb la ponència “El judici a París pels fets de Prats de Molló”. Ha estat un èxit d’asistència i participació, en un ambient d’agermanament entre catalans dels i del sud de la frontera franco-espanyola.
Post Scriptum, 4 de novembre del 2022.
Avui fa 96 anys que el projecte d’aixecament independentista encapçalat per Francesc Macià fou desarticulat per la gendarmeria francesa en una operació menada amb cura de no causar enfrontaments armats ni víctimes. Els detinguts es comportaren amb dignitat i reivindicaren amb orgull els seus propòsits despertaran la simpatia dels vilatans de Prats de Molló, de molts catalans d’ambdós costats de la frontera, a Occitània i també a França, com hom pogué constatar al judici de París al gener del 1927.
L’aniversari d’enguany passa inadvertit, sense commemoracions ni històriques, (llevat de la jornada anteriorent descrita, ressenyada per Josep-Lluís Carod-Rovira, abans d’ahir en aqueix article al Món, “Prats de Molló“), ni encara menys polítiques. Som en plena involució claudicant cap a l’autonomisme disfressada de taula de diàleg amb el govern espanyol, el mateix que vol convertir l’independentisme en delicte via la reforma de la sedició que està negociant amb ERC. Francesc Macià i Estat Català van haver d’optar per la via insurreccional perquè el règim espanyol de torn, la dictadura de Primo de Rivera, no deixava altra opció. La porta oberta d’una via democràtica i pacífica a la independència la tanca ara el règim constitucional del 1978, amb la complicitat dels partits que aparentment la defensaven fins a l’1 d’Octubre del 2017. La persecució de l’independentisme subsistent, ANC, Consell per la República acusant-los de terrorisme està servida.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!