Ramon Reñé Bach (Vilanova de Bellpuig, 30 de gener del 1923, Barcelona 29 de març de 2016) morí a l’edat de 93 anys d’edat i 50 de ministeri sacerdotal. Nasqué al si d’una família catòlica de petits propietaris rurals, essent el cinquè de sis germans, un dels quals fou el meu pare. No tracto gairebé mai de qüestions personals en aqueix bloc, però avui faré una excepció atès que l’oncle Ramon tingué també una dimensió professional i social notòria i per la influència que tingué en la meva formació personal i professional. M’orientà vers l’estudi del Dret quan en la meva adolescència m’estimava més dedicar-me a la història i m’ensenyà a servar la memòria familiar i la catalanitat en un opúscle que va escriure l’any 1985 titulat “Notícies dels Renyer de Vilanova de Bellpuig” (Inglès Impressor, El Vendrell). Gràcies al qual vaig poder recuperar uns anys més tard, via judicial, la rectificació al Registre Civil de la grafia correcta del nostre cognom.
Va cursar els estudis al col·legi dels Pares Escolapis i a l’Institut d’Ensenyament Mitjà de Lleida. Es llicencià en Dret a la Universitat de Barcelona i posteriorment ingressà al Cos d’Inspectors de Treball establint-se per motius professionals a Madrid, on combinava les activitats com a activista d’acció catòlica amb la subdirecció del Colegio Mayor Nuestra Señora de Guadalupe. Sentint-se cridat a la vocació sacerdotal, deixà la carrera funcionarial per fer els estudis de Filosofia i de Teologia a la Universitat Pontifícia de Salamanca. Fou ordenat prevere el 15 de juliol de 1965, a Madrid, i quedà incardinat a aquesta diòcesi on arribà a ser vicari episcopal l’any 1979 de la Vicaria VII de Madrid durant els anys de mandat del cardenal Vicent Enrique i Tarancón, a qui coneixia de quan fou bisbe de Solsona.
A la diòcesi de Madrid-Alcalà fou ecònom de la parròquia de la Moraleja (1965), consiliari nacional de la Juventud de Eestudiantes Católicos (1966), delegat d’Ensenyament i catequesi de la diòcesi de Madrid (1968), director de la Mutualitat del Clergat (1973), a partir de la qual va crear UMAS, Mútua d’Assegurances, l’any 1981, oferint una àmplia varietat d’assegurances dirigida a entitats religioses (Església Diocesana, Ordres i Congregacions i Instituts Seculars), organitzacions socials assistencials (Càritas, Projecte Home, …), associacions de fidels (Germandats, Confraries, fundacions, …). L’any 1977 fou nomenat consiliari de la Confederació Nacional de Pares de Família i Pares d’Alumnes (l’actual CONCAPA). També era diplomat en Teologia Pastoral per l’Institut Superior de Teologia Pastoral, institut situat a Madrid, però depenent de la Pontifícia Universitat de Salamanca.
Un cop retornat a la nostra diòcesi, per indicació del cardenal Narcís Jubany, l’any 1985 fou nomenat administrador parroquial de Sant Jordi, al barri de Vallcarca, i aquest mateix any passà també a treballar a la Delegació Diocesana d’Economia, en concret a la secció de Béns Immobles. Fou el representant de l’Arquebisbat en la comunitat de propietaris de l’immoble del carrer de Rivadeneyra, número 6 (1988), que després fou anomenat “Casa de l’Església”. També fou prior i administrador de la Casa d’Infants Orfes (1989). L’any 1992 fou nomenat rector de la parròquia de Sant Jordi, càrrec del que es va jubilar l’any 2001. Els darrers anys formava part de la comunitat de preveres de la Residència Sacerdotal de Sant Josep Oriol. Tenia el títol de monsenyor com a protonotari apostòlic supernumerari.
Els darrers anys els passà a la residència sacerdotal Sant Josep Oriol del carrer Joan Güell de Barcelona, on finà en pau. La missa exequial en sufragi de la seva ànima es va celebrar el dimecres 30 de març, i fou presidida pel cardenal Lluís Martínez Sistach. A l’homilia, el Sr. Cardenal va recordar el sentit pasqual de la mort per als cristians, dient que en la celebració de l’eucaristia en sufragi de Mn. Ramon Reñé s’hi unien la joia de la Pasqua i el dolor per la mort d’un bon sacerdot. Recordà el seu servei a les diòcesis de Madrid i de Barcelona, i que va treballar a la delegació diocesana d’economia i, a la vegada, va fer un servei pastoral a la parròquia de Sant Jordi; i que, “d’aquesta manera, va unir l’atenció a les necessitats materials dels sacerdots i el ministeri parroquial”.
En nom dels familiars presents vaig pronunciar unes paraules al final de la missa per recordar que mossèn Reñé era fill d’una família del camp català, “una nissaga que honorava els valors del treball, l’autoexigència i l’honestedat, valors dels que ell fou un exemple, i valors que mirem de continuar avui els descendents d’aquella família”. La celebració va acabar amb la pregària litúrgica del comiat i amb el cant delIn paradisum i del “Rosa d’abril”.
Mn. Joaquim Vives, va dedicar aquesta poesia al seu company Mn. Ramon Reñé, poesia que es va cantar en el moment de donar-li el darrer comiat:
“Aquell any vint-i-tres a la vila:
Vilanova Bellpuig vas venir
i, en el cor de la Lleida que encisa,
vas aprendre a estimar i a servir.
Inspector de treball que hi toca…
A la Mútua del Clergat, a Madrid,
a Sant Jordi, aquí, a Barcelona
i al bisbat de comptable exercint.
Per la Pasqua el Senyor ve i et crida:
ja has fet prou, vine amb mi dalt del cel,
deixa cel·la companys i fatiga,
servent bo, afanyós i fidel.”
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!