Des de fa mesos tenen lloc a la URV actes de propaganda de l’odi antijueu organitzats amb tota impunitat pel Centre d’Estudis sobre Conflictes Socials depenent d’aqueixa universitat i dirigit pel catedràtic Josep Sánchez Cervelló, conjuntament amb el col·lectiu local de la campanya internacional denominada Boicot Desinversió i Sanció contra Israel.
Al mes de maig de l’any passat s’hi va celebrar una jornada que duia per títol: «67 anys de la Nkaba: el desastre continua (1948-2015) en el decurs de la qual Josep Sánchez Cervelló, Degà de la Facultat de Lletres i professor d’Història contemporània va impartir la xerrada “Del Projecte sionista al Terrorisme d’Estat”.
Al mes d’octubre hi ha haver una segona tongada convidant a “internacionalistes solidaris” com un tal Manu Pineda sense altre mèrit conegut que el d’actuar, segons ell, «com a escut humà per protegir els palestins de la violència sistemàtica d’Israel». Les paraules d’aqueix individu despertaren entre el públic assistent reaccions així descrites pel periodista de Reus Digital Jesús Gellida: “En aquests moments de la xerrada la ràbia, la impotència, la desolació i la tristesa eren sentiments que es palpaven a l’ambient de la sala, la qual cosa es confirmà en el torn de paraules”. D’això se’n diu propaganda de l’odi sota cobertura acadèmica.
La URV, que porta el nom d’Antoni Rovira i Virgili eminent historiador i defensor del dret del poble jueu a tenir el seu propi estat a la seva pàtria ancestral tolera la infàmia, elevada a la categoria acadèmica, amb la complicitat dels professors i autoritats universitàries que, lluny de vetllar pels principis d’universalitat, proporcionalitat i no discriminació a l’hora d’analitzar els conflictes entre els pobles, s’arrengleren amb els qui propugnen la destrucció de l’Estat d’Israel i atien l’odi contra el poble jueu.
Les campanyes antisionistes del BDS no estan animades per un esperit de justícia ni es limiten a la crítica -legítima- a les decisions polítiques del govern d’Israel sinó que promouen l’odi contra els jueus en general (com va ser el cas del cantant Matisyahu al festival Rototom de Benicàssim) i els catalans amics d’Israel (com va succeir amb Èric Herrera a la Festa Major Alternativa de Manresa) emparant-se suposadament en la defensa del poble palestí (a qui ignoren quan règims genocides com el d’Al-Assad massacren impunement).
L’antisionisme, dissortadament, és una impostura que ha esdevingut banal en la vida política catalana («el cap d’un israelià val més que els de deu palestins», Anna Gabriel dixit) i que pel bé de la futura Catalunya lliure hauria d’ésser llençada a la paperera de la història.
Aqueixes infàmies en estats fundats sobre valors republicans, com França, són sancionades penalment per incitació a l’odi racial on el primer ministre Manuel Valls lidera des del govern la deslegitimació de l’antisemitisme (ara denominat antisionisme) en tant que ingredient del gihadisme que amenaça les societats obertes occidentals. Intel·lectuals i acadèmics francesos s’esforcen per desemmascarar les noves formes de totalitarisme que li abonen el terreny: Gilles-William Goldnadel denuncia l’islamo-gauchisme i Pierre-André Taguieff la nova judeofòbia que combina populisme i anticapitalisme, entre d’altres.
Catalunya pot trobar-se en una situació similar a la que viu França ben aviat, (quan les infarestructures gihadistes -establertes al nostre país com a caserna d’hivern- decideixin activar-se), una eventualitat que els antisionistes nostrats aparenten ignorar per continuar obcecant-se en la deslegitimació d’Israel, l’únic estat del món objecte d’un sistemàtic i multidimensional assetjament per part de tots els totalitarismes combinats (tardocomunistes, neonazis i islamistes).
Tenint en compte aqueixos precedents la URV podria acabar seguir el camí encetat per la UAB el claustre de la qual ha aprovat recentment «trencar tot tipus de relacions amb les institucions israelianes implicades en l’ocupació de Palestina». El fet que una decisió d’aqueixes característiques hagi prosperat diu molt (poc) dels valors democràtics que haurien d’inspirar la universitat i més la catalana, imbricada en un país (aparentment) en procés d’alliberament nacional (respecte del qual els promotors del boicot a Israel demostren una total inhibició).
En aqueix escrit demano a l’equip rectoral de la URV que, si arriba a plantejar-s’hi una proposta similar, la desestimi rebutjant tota forma de totalitarisme i adopti una posició activa en defensa de la llibertat de les persones i els pobles.
En cas que les campanyes BDS reeixissin, Israel no es veurà afectat pel boicot acadèmic, però Catalunya en sortirà devaluada -i possiblement perjudicada- per aqueixa actitud ingominiosa que demostra el (baix) nivell ètic i acadèmic del progressisme abstracte i banal que campa per les universitats catalanes, que dit de passada, farien bé d’intentar emular l’excel·lència que honora les universitats israelianes.
Post Scriptum, 23 de maig del 2022.
Manu Pineda és eurodiputat d’Izquierda Unida, no el deixen entrar a Israel, però a la URV és benvingut, i a Vilaweb també.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Contundent, una opinió reflexiva
Ramon Alcoberro Pericay ahir va publicar al seu facebook aqueix comentari: “Mentre l’esquerra independentista dels Països Catalans continui negant a Israel el dret a l’existència i fent antisemitisme primari serà una cosa friqui i sense possibilitats reals de ser escoltada a Europa.”