Jaume Renyer

per l'esquerra de la llibertat

18 de desembre de 2015
10 comentaris

Propagant l’odi contra Israel des de les universitats catalanes: UAB, URV…….

Ahir, el claustre de la Universitat Autònoma de Barcelona va consumar la ignomínia d’aprovar després de reiterats intents una moció declarant la UAB “espai lliure d’apartheid i trenqui tot tipus de relacions amb aquelles institucions israelianes que estiguin directa o indirectament implicades en l’ocupació de Palestina”.

Els mitjans de comunicació catalans no han fet esment -de moment- d’aqueixa heroïcitat consistent en ser la primera universitat catalana que aprova pel seu màxim òrgan de govern una resolució que atia l’odi antijueu centrant-lo en la deslegitimació d’Israel, l’únic estat del món objecte d’un sistemàtic i multidimensional assetjament amb la complicitat de tots els totalitarismes (tardocomunistes, neonazis i islamistes) .

Els votants d’aqueixa moció, (els noms dels quals haurien de ser coneguts i lloats públicament), assumeixen les campanyes antisionistes del moviment mundial BDS que en estats fundats sobre valors republicans com França, són sancionades penalment per incitació a l’odi racial. Atesa la manca d’acció de la justícia espanyola contra l’apologia del nazisme no es coneixen a l’Estat sentències del mateix caire.

El fet que una decisió d’aqueixes característiques hagi prosperat diu molt (poc) dels valors democràtics que haurien d’inspirar la universitat i més la catalana, imbricada en un país (aparentment) en procés d’alliberament nacional (respecte del qual els promotors del boicot a Israel demostren una total inhibició). Israel no es veurà afectat pel boicot de la UAB, però Catalunya es veurà devaluada -i possiblement perjudicada- per aqueixa infàmia que demostra el (baix) nivell ètic i acadèmic d’una de les principals universitats catalanes. La resposta d’Israel al boicot dels antisionistes és la innovació, el progrés constant en tots els terrenys, mentre que Catalunya després de gestos com el d’ahir queda sense resposta.

Ja vaig escriure fa uns quants anys en un apuntament d’aqueix bloc que la posició de domini i de manipulació de la crosta universitària pseudo- progressista a les universitats catalanes era indignant, i respon a allò que el periodista Alberto Moyano detecta també entre l’esquerranisme abstracte i banal basc, molt ben descrita en el seu article “No me has derribado, Ray“, (Diario Vasco, 7 de desembre d’enguany).

La URV, Universitat Rovira i Virgili, (que porta el nom d’un insigne amic el poble jueu) no està gaire lluny de la UAB i tolera les impostures antisionistes sota aparença acadèmica que perpetra el catedràtic d’Història Josep Sánchez Cervelló mitjançant el Centre d’Estudis sobre Conflictes Socials, en complicitat amb la secció local del BDS de Tarragona, impartint conferències com la que duia per títol, “Del projecte sionista al terrorisme d’estat”. I convidant a “internacionalistes solidaris”, com un tal Manu Pineda que afirmen actuar com a escuts humans per protegir els palestins de la violència sistemàtica d’Israel. Una gesta que no gosen fer davant les tropes d’Al-Assad o els milicians del Califat Islàmic en defensa de kurds, assiris, i cristians, entre d’altres minories víctimes de genocidi per part de règims islamistes.

Les paraules d’aqueix farsant despertaren entre el públic assistent reaccions així descrites pel cronista de l’acte a Reus Digital: “En aquests moments de la xerrada la ràbia, la impotència, la desolació i la tristesa eren sentiments que es palpaven a l’ambient de la sala, la qual cosa es confirmà en el torn de paraules”. D’això se’n diu propaganda de l’odi sota cobertura acadèmica.

Que Catalunya en aqueixa conjuntura de la seva pròpia història es comporti com un poble desorientat és degut al fet que bona part de les seves elits acadèmiques, polítiques i culturals persegueixen causes fictícies com l’antisionisme, l’antiamericanisme, l’anticapitalisme en lloc de servir a la supervivència del poble català.

Post Scriptum, 3 de desembre del 2018

La Universitat de Vic s’ha afegit a la llista infame d’universitats catalanes que practiquen l’apartheid contra Israel per davant dels interessos nacionals catalans.

Post Scriptum, 2 de febrer del 2021.

Yana Grinshpun, una de les animadores del bloc “Perditions Idéologiques: Discussions sur la propagation des idéologies dangereuses“, publicà ahir aa The Times of Israel aquiex documentat apunt sobre, “L’antisionisme universitaire en Europe”, dissortadament aplicable a les universitats catalanes.

Post Scriptum, 23 de desembre del 2023.

Aqueixa denúncia publicada al diari Ynet en versió castellana el proppassat 16 d’aqueix mes per part de  tres historiadores israelianes, Dina Porat, Tuvia Frilling i Liat Steir-Livny, és dissortadament certa i aplicable a la majoria d’universitaris catalans: “Cuando se trata de Hamás, los historiadores olvidan las reglas académicas”. Profesores universitarios en Europa y EE.UU. afirman que Israel comete genocidio y limpieza étnica sin fundamento real, dejando el estudio histórico sin base fáctica y sólo con una versión subvertida de los acontecimientos.

Una de las primeras reglas que se les enseña a los historiadores es cómo fundamentar sus afirmaciones, mediante deducciones y conclusiones basadas en hechos y no en ideas o puntos de vista políticos. Para construir una narrativa histórica válida, deben recopilar todos los hechos a su disposición, no sólo aquellos que respaldan sus hipótesis o ideas. Esta primera y básica lección estuvo ante nosotros mientras leíamos y escuchábamos los comentarios de profesores universitarios sobre la masacre del 7 de octubre, en Europa y Estados Unidos. Escuchamos a los profesores afirmar ante sus estudiantes y ante el mundo que el día en que Hamás cometió sus atrocidades fue un día de liberación, un día notable en la lucha. Nos sorprendió leer textos de algunos de esos académicos, entre ellos judíos e israelíes que enseñaban en el extranjero, que subvertían la realidad, afirmando que Israel estaba cometiendo crímenes de guerra, crímenes contra la humanidad y limpieza étnica en Gaza, que podrían conducir al genocidio.
La afirmación de genocidio es refutable. La Convención para la Prevención y la Sanción del Delito de Genocidio de 1948 establece que los perpetradores de genocidio tienen la intención de destruir total o parcialmente a un grupo nacional, étnico o religioso o una religión, como tal. Desde el inicio de la guerra, Israel declaró que tenía dos objetivos: eliminar las capacidades militares de Hamás y devolver a los rehenes. Esos objetivos diferencian claramente entre la población civil de Gaza y el grupo terrorista Hamás. Hamás no es un grupo nacional, étnico o religioso ni una raza. Es una organización terrorista que forma parte del eje iraní. No existe correlación entre el término genocidio y la guerra contra un grupo terrorista. En cambio, Hamás ha declarado públicamente su intención de destruir a Israel.
Otra afirmación que se ha hecho fue que la respuesta de las FDI a las atrocidades de Hamás es desproporcionada. Pero, ¿cuál es una respuesta proporcionada al asesinato, la violación y el abuso brutales, a la quema viva de personas y a la decapitación de bebés? ¿Dónde termina la responsabilidad de un Estado de proteger a sus ciudadanos cuando lucha contra una organización terrorista que ha cometido crímenes tan atroces, utiliza escuelas, hospitales, instalaciones de la ONU y mezquitas como cobertura y a sus propios ciudadanos, así como a los rehenes, como escudos humanos? Esos eruditos conferenciantes afirman que el uso por parte de los políticos israelíes de términos como “animales humanos” al describir a los terroristas de Hamás, estaban deshumanizando a su enemigo, lo que podría ser –como ha enseñado la historia mundial– el primer paso hacia el genocidio. Aparte del hecho de que la despreciable masacre llevada a cabo por Hamás les ha valido términos tan descriptivos, los políticos que los utilizaron en referencia a los asesinos de Hamás y no a los residentes de Gaza en su conjunto, lo que hace que el término genocidio, una vez más, sea irrelevante.

La afirmación de “limpieza étnica” también carece de fundamento en la realidad. Esos eruditos académicos basan su afirmación en la expulsión de civiles en Gaza de las zonas del norte al sur de la Franja. Esto no es prueba de una limpieza étnica, sino más bien un intento de las FDI de limitar las víctimas civiles. En sus afirmaciones, no se mencionan los corredores humanitarios abiertos para que la población abandonara las zonas afectadas hacia la seguridad del sur, incluso cuando los francotiradores de Hamás intentaban impedir su fuga. La afirmación también ignora los camiones de ayuda que transportan diariamente artículos de primera necesidad a la Franja. Muchos de estos camiones son robados por miembros de Hamás que se llevan su contenido para que lo utilice Hamás en lugar de los civiles a quienes se proporcionó la ayuda. Los terroristas también venden la ayuda a los civiles de Gaza a precios exorbitantes, aunque debían distribuirse de forma gratuita. Esos investigadores académicos siempre ven a Israel como el agresor culpable, incluso cuando permite la entrega de ayuda a Gaza mientras más de 130 rehenes siguen cautivos, entre ellos mujeres, niños y ancianos, algunos con salud precaria, y a la Cruz Roja se le niega el acceso a a ellos.El sufrimiento en Gaza es inmenso y probablemente no mejorará en el futuro inmediato, pero es vital reconocer que Hamás es responsable de crear lo que se ha convertido en una crisis humanitaria intolerable. En las afirmaciones de los conferenciantes falta cualquier mención a la destrucción sistemática de las zonas industriales establecidas por Israel en la frontera para proporcionar empleo a los residentes de Gaza. Estas áreas fueron símbolo de convivencia y fuente de ingresos para miles de familias. Durante los 18 años de gobierno de Hamás en Gaza, el grupo terrorista podría haber optado por invertir los millones de dólares que fluyen hacia la Franja para proporcionar una vida mejor a la población en lugar de construir una infraestructura terrorista, acumular cohetes, construir túneles subterráneos y difundir el odio. Las entrevistas concedidas por altos miembros del grupo terrorista antes y después del 7 de octubre revelan que Hamás no sólo busca destruir a Israel sino que está dispuesto a sacrificar a su propio pueblo en aras del Islam radical y la Jihad.

  1. També algun insigne representant de la CUP-FAES hi participa d’aquest esperit de flaire progromista [http://blocs.mesvilaweb.cat/jordimartif69/?p=272028].

    Atentament, i bon dissabte

    1. Quina vergonya d’Universitat, Israel és l’Estat mes avançat d’aquella zona conflictiva, és l’unic on la gent no es mou per l’odi, l’únic que investiga pel be de la humanitat. Això de la ocupació de palestina és una falàcia, els jueus han viscut desde mil.lenis en aquella terra i ho demostran els nom dels rius, de les muntanyes, de les valls, els ‘palestins’ millors dit el árabs, pq son árabs només porten desde el segle VII E.C. així que potser son aquests que están ocupan una terra que no és d’ells. I no vullparlar de la época moderna al 1917 amb el tractar de Balfur, quan els palestins que tan es queixen varen vendre les seves terres als jueus que s’adonaven el que pasaria mes tard a Europa. Els palestins tennen molt de cuento, no mwreixen cap reconeixement, están vivint de la UE des que ….tota la vida.

    2. El seu comentari, Helena, expressa la seva opinió, pas la meva.
      Em podrien parlar molt, però només una cosa: els arabs van decidir que els palestins no tinguessin Estat aran de la creació de l’Estat d’Israel: volien “tot” el territori, i això comportava fotre els jueus “a mar”. I després vingueren les distintes guerres (ja sian “convencionals” o sota l’etiquetatje d’intifada) atiades pel mil·lenari odi contra l'”israelita”.

      Atentament, i bona setmana

  2. La UAB sempre s’ha distingit per un progressisme mal entès, altres entitats acadèmiques i públiques també. És lamentable i demostra molt poc alçada de mires, la qual cosa és gravíssima tractant-se duna universitat.

  3. Per poder enquadrar aquest article i els comentaris que hi ha fins ara, i poder parlar-ne constructivament crec que primer hauríem de ser capaços de definir que significa democràcia. Per mi democracia és un sistema que defen la sobirania del seu poble, i s’estructura en un sistema de representació de la sobirania del poble. D’altra banda podríem ampliar aquest concepte estenent-lo a una base mínima on el Drets Humans haurien de ser dita base. Dins d’aquest context, és en el que s’enmarca el BDS, des de la legalitat preten obrir un procés que ajudi a fer complir el que han acordat paisos con França (amb els seus valor republicans) en les resolucions de NNU. El BDS és un moviment civil pacífic, que vol fer respectar els drets humans i a l’acompliment de resolucions establertes en el sí de les NNUU. I per qui no ho sap ha decidit aquest model servint-se de la experiència a sudàdrica. La UAB recolzant el BDS es suma a moltes universitats a EEUU, Anglaterra, que ja arrepenjant dit moviment.
    Podem disentir en la estratègia, però crec que no en l’objectiu de dit moviment.
    I per no confondre, el BDS NO ES UN MOVIMENT ANTIJUEU (de fet varies entitats jueves i persones jueves l’arrepenjen).
    I decisions com la de la UAB, reforcen la democràcia al pretendre refotornar la la soberania d’un poble, el palestí.

    1. Resposta a Peter Pin,

      El contingut del teu comentari és tan infantil com el pseudònim darrere del qual ocultes la teva identitat. Els beneits, com tu que es creuen els contes del BDS són com els pacifistes occidentals que acudien a les trobades per la pau que orquestrava el règim soviètic i els seus satèl·lits.
      El fet que hi hagi jueus que per autoodi participen d’aqueixes campanyes són els col·laboracionistes que l’enemic trova entre les seves víctimes. La història, en va plena d’exemples, també a casa nostra.

    2. Poder veus el meu comentari infantil. No tinc prou objectivitat per dir-te si sí o no.
      Entenc per la teva resposta el teu caire d’article. Que no és informació sino només la teva opinió. I està clar amb el tipus d’estrategia tant assetjadora que utilitzes que sembla que aquesta és la estratègia que tens per fer valer el que penses.
      Em sap greu que t’ho prenguis així, jo només volia explicar-te i aportar altres versions en que es basa el BDS, i podràs considerar que no és una estratègia vàlida, però repeteixo l’objectiu de la mateixa és ben legítim.
      🙂

  4. Benvolgut Jaume Renyer, el moviment BDS té per objectius:

    1º- Fi de l’ocupació i desmantellament del mur de separació.

    2º- Igualtat de drets entre àrabs i jueus.

    3º- Reconeixement del dret a la tornada dels refugiats palestins.

    Equiparar el BDS i la defensa d’aquests tres punts (recollits en diferents resolucions de l’ONU i basats en la legalitat internacional i els DDHH), amb l’apologia del nazisme i l’antisemitisme, és un complet despropòsit.

  5. Hitler deu estar petant-se de riure al veure com els “civilitzats i demòcrates europeus” acabaran la seva feina.
    Lo de Palestina és l´excusa dels inútils, dropos i curts per justificar la seva migradesa. No saben com justificar la seva milenària enveja. ENVEJA!! No és res més que enveja.
    Hem plora l´ànima al veure CAtalunya al costat dels NAZIS i dels 1.500 milions d´àrabs enrrocats al segle V.
    frank@dube.cat

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!