El cantant Matisyahu ha estat exclòs de la programació del festival Rototom Sunsplash de Benicàssim en un acte d’apartheid antisemita que ell mateix ha qualificat “d’espantós i ofensiu” en declaracions a The Times of Israel i ha fet pública una excel·lent i contundent resposta des de la seva pàgina de facebook:
“The festival organizers contacted me because they were getting pressure from the BDS movement. They wanted me to write a letter, or make a video, stating my positions on Zionism and the Israeli-Palestinian conflict to pacify the BDS people. I support peace and compassion for all people. My music speaks for itself, and I do not insert politics into my music.
Music has the power to transcend the intellect, ideas, and politics, and it can unite people in the process. The festival kept insisting that I clarify my personal views; which felt like clear pressure to agree with the BDS political agenda. Honestly it was appalling and offensive, that as the one publicly Jewish-American artist scheduled for the festival they were trying to coerce me into political statements.
Were any of the other artists scheduled to perform asked to make political statements in order to perform? No artist deserves to be put in such a situation simply to perform his or her art. Regardless of race, creed, country, cultural background, etc, my goal is to play music for all people. As musicians that is what we seek. – Blessed Love, Matis”
Post Scriptum, 18 d’agost del 2015.
Molt encertada l’editorial d’avui a El País (el mitjà que més i millor ha informat sobre aqueix ignominiós afer deixant en evidència la connivència amb els boicotejadors de la majoria de la premsa catalana) titulat “Discriminación inaceptable”:
La cancelación de la actuación del cantante estadounidense de religión judía Matisyahu en el festival de música reggae Rototom de Benicàssim constituye un hecho muy grave de discriminación política y religiosa ante el cual las autoridades políticas españolas no pueden permanecer al margen.
La organización del festival —a instancia de varias ONG y movimientos que exigen el boicoteo a Israel por la ocupación militar de Cisjordania y el bloqueo a Gaza— exigió a Matthew Paul Miller, Matisyahu, nacido en EE UU, una declaración previa a favor de un Estado palestino. Miller, una reconocida figura mundial en el estilo musical conocido como rapreggae, es judío practicante y hasta hace poco aparecía en los escenarios ataviado como un practicante ortodoxo. Se trata del único cantante a quien el Rototom —festival que recibe dinero público— exigió una declaración política previa, con el agravante de que se le exigió simplemente por ser judío, puesto que no es israelí. Ante la falta de respuesta, la organización decidió cancelar la actuación del cantante. La Constitución española prohíbe taxativamente cualquier tipo de discriminación por “nacimiento, raza, sexo, religión, opinión o cualquier otra condición o circunstancia personal o social”. Que en la España del siglo XXI haya particulares y organizaciones que exijan declaraciones ideológicas para poder ejercer una actividad profesional nos retrotrae a tiempos donde había que demostrar la religión y la limpieza de sangre para poder permanecer en la sociedad.
El antisemitismo y la discriminación ideológica no admiten medias tintas. La crítica a la política israelí o la defensa del pueblo palestino no pueden amparar la persecución obsesiva de cualquier persona que pueda tener una posición ideológica diferente, o simplemente sea de religión judía. Los responsables políticos deben posicionarse sin ambigüedades respecto a este escándalo que hace dudar del respeto de la sociedad española a la pluralidad de ideas.”
Així mateix, l’escriptor Antonio Muñoz Molina publica al seu bloc personal una apuntament titulat “Sentir vergüenza” on blasma la marginació al cantant jueu, una actitud valenta que contrasta amb el silenci dels intel·lectuals catalans que, molt significativament, no se senten aludits per uns fets ocorreguts a una localitat del País Valencià.
Post Scriptum, 23 d’agost del 2015.
Finalment, l’artista jueu va cantar (el seu tema Jerusalem, entre d’altres) i va demostrar coratge i ètica davant una colla de boicotejadors antisionistes que el van estar provocant durant tota l’actuació. La crònica de l’acte per part de Vilaweb és tan infame i indignant com el comunicat dels músics valencians La Gossa Sorda (que reprodueix íntegrament dins de la notícia ) renunciant a actuar perquè ho feia Matisyahu demostrant ignorància, fanatisme i emprant la dialèctica de l’odi contra el poble jueu i el seu Estat.
Post Scriptum, 17 de febrer del 2024.
Ahir, Yediot Aharonot: “Deux de mes représentations ont été annulées à cause de l’antisémitisme”, affirme le chanteur américain Matisyahu“.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
He llegit algunes justificacions. Totes de manual. El curiós es que es colen discursos clarament racistes. Es a dir, l’hi exigeixen una declaració política explícita per a poder fer la seva feina artística, davant el fet de que “es jueu”. Dieun que no son antisemites, perque els palestins son semites. Diuen que Matisyahu va fer declaracions a favor d’Israel i no reconeix els palestins, als que ells mateixos, qualifiquen d’àrabs. Responen als organitzadors del Festival, que no n’hi ha prou amb unes declaracions de pau i tolerància i exigeixen que les declaracions afirmin tres resolucions de l’ONU que suposen el programa polític defensat per la part arab, per seure a negociar una sortida al conflicte i afirmen que tampoc n’hi ha prou en reconeixer el dret dels palestins a un Estat!. Vaja, que Matisyahu, ho té molt cru si no es militant del BDS, on es barrejen afirmacions més que dubtoses, sobre una voluntat real d’encarar el conflicte sota principis democràtics.
Que us semblaria Srs. de BDS si abans de sentir-vos “cantar”, us demanèssim una declaració explícita de condemna a tots els grups, grupets, col.lectius, fins a arrivar a Estats i insitucions internacionals, que volen la desaparició de l’Estat d’Israel, utilitzant al poble palestí per causes que els hi son alienes. I acte seguit, exigir-vos que no n’hi ha prou amb unes “parauletes” bonistes, sino que accepteu que els palestins no tenen dret al seu Estat. Us sembla bé?